Miquel Àngel Ballester

En aquest article faig una aproximació a l’art urbà des d’una perspectiva analítica, començant amb una breu delimitació conceptual i històrica. A continuació, faig un repàs dels espais, dels temes, dels significats i de les tècniques dels principals artistes urbans que han deixat obres molt representatives del seu estil a Palma i altres indrets de Mallorca, així com també faig referència a les motivacions i les reflexions dels artistes sobre les seves intervencions urbanes. A més, em deman pel sentit actual d’aquest art, pel seu progressiu reconeixement per part de les institucions, i coment els festivals i altres iniciatives i la seva capacitat per potenciar i projectar la imatge turística d’una ciutat, dins un context de saturació turística i contestació per part dels mateixos artistes. He procurat no descuidar el debat sobre el vandalisme, ni tampoc els conflictes i amenaces que afecten aquest tipus d’art. M’ha interessat pensar si aquest art continua sent encara una expressió jove de protesta i reivindicació. L’estudi també tracta d’altres aspectes relacionats amb l’art de carrer, però d’una manera més superficial i secundària, com, per exemple, els  problemes d’autoria i de reconeixement, la percepció social i el criteri per diferenciar l’art  de les pintades incíviques.

En aquest article es presenta un estudi sobre la revista Tresquarts, una publicació especialitzada en joventut i lleure, editada per la Direcció General de Joventut del Govern de les Illes Balears, que va arribar a ser un referent al llarg dels 11 anys en què es va editar. L’autor fa una descripció de la revista, els temes, les seccions i els continguts, i proporciona una classificació temàtica dels articles, així com una ressenya dels que estan relacionats amb les institucions públiques, l’educació ambiental, l’educació social i l’associacionisme. L’autor també esmenta alguns articles basats en recerques i treballs acadèmics, i valora molt positivament les aportacions fetes per estudiants i docents.

espanolEn el presente articulo analizare el fenomeno del movimiento global de estudiantes contra el cambio climatico, especialmente sus origenes y evolucion, su caracter innovador relacionado con la dimension global y los liderazgos femeninos de sus impulsoras, asi como tambien las acciones que promueve, las alianzas que ha sido capaz de establecer y su impacto global. Expondre tambien su programa reivindicativo a traves de textos y discursos publicos. Finalmente, valorare criticamente el movimiento a partir de algunos interrogantes y de las sospechas que genera la buena acogida que ha tenido en los circulos politicos mas conservadores y el consenso mediatico favorable a este movimiento juvenil, asi como las acusaciones de oportunismo y populismo lanzadas contra algunas de sus lideres mas conocidas como Greta Thunberg. catalaA l’article analitzare el fenomen del moviment global d’estudiants contra el canvi climatic, especialment els seus origens i evolucio, el seu caracter innovador...

En aquest article s’aborda la filosofia fora de les aules, no com a una matèria acadèmica, sinó com a un tipus de saber útil i pràctic necessari per a la vida i com a una activitat que ensenya a pensar i a assolir major autonomia i llibertat en la presa de decisions, i que proporciona una major visió i capacitat de comprensió sobre la realitat.

En el present article exposaré els efectes de la crisi sanitària provocada pel virus covid-19, en l’àmbit de l’educació, analitzant críticament els principals impactes que ha tingut el tancament de les escoles en els joves i la comunitat educativa, fent una especial incidència en els aprenentatges i les lliçons que deixa l’experiència de l’educació a distància, com a una solució improvisada per l’administració educativa i garantida en darrer terme pel compromís dels docents, per donar continuïtat als estudis durant el confinament forçós de la ciutadania i la paralització econòmica del país, que ha convertit les cases en escoles i les famílies en professors de suport. Finalment, anticiparé els diversos escenaris educatius i pedagògics de futur en relació amb els reptes i les amenaces per a la salut, el benestar i la convivència que planteja la recuperació d’una nova normalitat davant de les incerteses del nou curs 2020-2021, en el marc d’una necessària transformació social, política i econòmica que definitivament posi la vida en el centre de l’educació

A l’article analitzo el fenomen del moviment global d’estudiants contra el canvi climàtic, especialment els seus orígens i evolució, el seu caràcter innovador relacionat amb la dimensió global i els lideratges femenins de les seves impulsores, així com també les accions que promou, les aliances que ha establert i el seu impacte global. Exposo també el seu programa reivindicatiu a través de textos i discursos públics. Finalment, faig una valoració crítica del moviment a partir d’alguns interrogants i sospites que genera la bona acollida que ha tingut en cercles polítics conservadors i el consens mediàtic favorable a aquest moviment juvenil, així com les acusacions d’oportunisme i populisme llançades contra algunes de les seves líders més conegudes com Greta Thunberg.

En aquesta ponència presentada a las II Jornadas de Voluntariado Ambiental d'Andalusia s'introdueix la necessitat d'una renovació en l'enfocament de l'educació ambiental a partir de la consciència d'un cert fracàs. Es planteja orientar l'educació ambiental cap a l'acció col·lectiva i la participació social. Es fa una breu aproximació als principals obstacles que impedeixen que la ciutadania participi en accions proambientals i finalment es fan algunes propostes orientades a educar el voluntariat en valors proambientals i a afavorir que els voluntaris experimentin bones pràctiques ambientals que puguin reproduir a la vida quotidiana.

Recull de 10 diàlegs filosòfics amb Joan Carles Alzamora, Marina Mulet, Arnau Matas, Cristina Moreno, Marc Morell, Sebastià Riutort, Cristina Avilés, Elisa Rosselló, Pere Perelló Nomdedéu i Llorenç Gost, en què es tracten els següents temes: moviments antiglobalització, filosofia pràctica, filosofia i salut, religió, filosofia per a infants, Albert Camus, gentrificació, filosofia i poesia, comunicació i espai públic i democràcia energètica.