Espanya

Quan es parla d’una estètica específicament republicana en atenció a la gran difusió, durant la Segona República, d’algunes formes gràfiques i tipogràfiques renovadores, se n’ha de dir al mateix temps que –malgrat algunes iniciatives institucionals, per exemple en el camp de l’arquitectura– els governants no van aplicar una política cultural dirigista ni imposaren oficialment cap cànon artístic. Als carrers i als àmbits artístics de la València republicana convisqueren les innovacions rupturistes amb determinades pervivències estilístiques més classicistes, i no hi va existir una identificació absoluta entre les executòries dels creadors, les seues adscripcions ideològiques personals i els signes polítics de les diferents administracions.

RESUMEN
Los conflictos en Cataluña que llevaron en el 2017 a una manifestación de independencia, no deben ser estudiados como un fenómeno local, sino que deben ser reinsertados en las dinámicas mundiales y comprendidas como parte de la crisis de la globalización, como expresiones de un cambio de época tanto en la economía, la política, la sociedad y la cultura. Por ello, presentamos la siguiente investigación que se divide en dos partes. Una primera parte fundamentalmente teórica e interpretativa en la que se aborda el funcionamiento de ciertas estructuras que determinan o condicionan, según el caso, ciertos procesos de ámbito global con manifestaciones locales. Y una segunda parte, donde se esboza la situación de Cataluña, sus procesos recientes, su actualidad y, a modo de tentativa, los posibles escenarios futuros. La compresión de este tipo de situaciones nos debe permitir entender la complejidad de procesos que están en juego en una crisis, sobre todo en la actualidad que hemos de afrontar la crisis de la pandemia del covid-19. La forma en que afrontemos estas situaciones determinará que nos encontremos finalmente con sociedades más cohesionadas o fraccionadas.

RESUM
Els conflictes a Catalunya que van portar el 2017 a una manifestació d'independència, no han de ser estudiats com un fenomen local, sinó que han de ser reinserits en les dinàmiques mundials i compreses com a part de la crisi de la globalització, com expressions d'un canvi d'època tant en l'economia, la política, la societat i la cultura. Per això, presentem la següent investigació que es divideix en dues parts. Una primera part fonamentalment teòrica i interpretativa en la qual s'aborda el funcionament de certes estructures que determinen o condicionen, segons el cas, certs processos d'àmbit global amb manifestacions locals. I una segona part, on es esbossa la situació de Catalunya, els seus processos recents, la seva actualitat i, a manera de temptativa, els possibles escenaris futurs. La compressió d'aquest tipus de situacions ens ha de permetre entendre la complexitat de processos que estan en joc en una crisi, sobretot en l'actualitat que hem d'afrontar la crisi de la pandèmia de l'covid-19. La forma en què afrontem aquestes situacions determinarà que ens trobem finalment amb societats més cohesionades o fraccionades.

ABSTRACT
The conflicts in Catalonia that led to a manifestation of independence in 2017 should not be studied as a local phenomenon, but rather should be reinserted into world dynamics and understood as part of the globalization crisis, as expressions of a change in epoch both in economics, politics, society and culture. Therefore, we present the following investigation that is divided into two parts. A first fundamentally theoretical and interpretative part in which
the functioning of certain structures that determine or condition, depending on the case, certain global processes with local manifestations, is addressed. And a second part, where the situation in Catalonia is outlined, its recent processes, its current status and, as an attempt, the possible future scenarios. Understanding these types of situations should allow us to understand the complexity of the processes that are at stake in a crisis, especially at present when we have to face the crisis of the covid-19 pandemic. The way in which we face these situations will determine that we finally find ourselves with more cohesive or fragmented societies.

En su libro Estados de negacion , el sociologo Stanley Cohen precisaba que existen tres formas de negar la barbarie o la atrocidad. Una de ellas es la negacion literal , donde se niega el propio hecho. En segundo lugar, estaria la negacion interpretativa , por medio de la cual no se niega lo ocurrido, pero se realiza una reinterpretacion de ello. Por ultimo, estaria la negacion inculpatoria , que no niega lo ocurrido ni su interpretacion, pero si sus efectos [1] . La negacion siempre es un fenomeno sociologico importante porque lleva a impunidad, la amnesia y la desmemoria. Pero, no es lo mismo la negacion se lleve a cabo por parte de un individuo o grupo, que aquella que realiza el Estado: “En el Estado espanol o Cataluna no hay tortura”. “Lo que ha ocurrido no es tortura sino la utilizacion reglamentaria de la fuerza minima indispensable / actuacion bajo los principios de oportunidad, congruencia y proporcionalidad”; “En el Estado espanol y en Cataluna no hay tortura y si la hay e...

La presente tesis doctoral tiene como objeto de estudio el escudo heráldico español, que opera como marca en la Administración Pública Española, y la influencia de la marca comercial en su rediseño. Se desarrolla en el marco de la comunicación heráldica, exponiendo y analizando la realidad y la calidad gráfica de un universo de estudio conformado por escudos, y de un universo referencial constituido por marcas. Identifica, analiza y valida, según su frecuencia de uso, los parámetros perceptivos, mnemotécnicos, prácticos, técnicos, normativos y de rendimiento gráfico propuestos por especialistas. Con base en los resultados obtenidos propone: una simplificación y reclasificación de los parámetros de rendimiento gráfico en indispensables, convenientes, complementarios y opcionales; definir como comunicación heráldica toda estrategia de comunicación basada en la heráldica y como marca heráldica una versión fiel del escudo heráldico original rediseñado bajo los parámetros señalados; un instrumento para optimizar escudos heráldicos y evaluar el nivel de optimización de los rediseños existentes en la administración pública española y, entre futuras líneas de investigación, la identidad visual gubernamental como una especialidad de la identidad visual corporativa y la estética contemporánea de la heráldica gubernamental de España.

This thesis studies Spanish heraldry coat of arms used as a brand in the public administration, as well as the influence that commercial brands may have on its re-design. The research is developed within the wireframe of heraldic communication, exposing and analyzing the reality and graphic quality of a primary universe of study formed by coats of arms, and a referential universe composed by commercial brands. The process identified and validated, based on the frequency, a series of parameters proposed by specialists for the optimization of graphic brands. These initial parameters were perceptive, mnemotechnic, practical, technique, normative and of graphic quality.Based on the results, this research proposes: simplification and reclassification of the graphic performance parameters as indispensable, convenient, complementary and optional; to define as heraldic communication all sort of communication strategy based on heraldry and, as a heraldic brand, an accurate version of the original coat of arms that has been redesigned using the parameters exposed above; an instrument directed towards the optimization of heraldic coats of arms and the evaluation of existing redesigns from the Spanish public administration. Future research lines proposed are: government visual identity as a specialty of corporate visual identity and the Spain´s contemporary government heraldic aesthetic.

Desde Augusto Comte e Karl Mannheim (mas também desde José Ortega y Gasset e Antonio Gramsci), o conceito de geração tem sido um tema relevante nas ciências humanas e sociais. Como metáfora para a construção social do tempo, tem sido uma das categorias mais influentes não só no debate teórico, mas também no impacto público das pesquisas sobre juventude. Mesmo que o uso e abuso do conceito esteja enraizado no contexto europeu no período entre a Grande Guerra e a Segunda Guerra Mundial, tem sido relevante nos debates ideológicos e políticos de outras regiões. Este artigo representa uma tentativa de repensar o conceito de geração a partir de uma perspectiva histórica, destacando-se sua relevância para os debates contemporâneos sobre juventude.

ABSTRACT Objectius. Analitzar l'existència i el contingut de documents de polítiques de col·lecció i criteris de selecció de les col·leccions digitals patrimonials espanyoles. Examinar si la descripció de les col·leccions incloses en els portals respectius comunica adequadament als usuaris la història i els objectius de la col·lecció, els destinataris, l'abast temàtic o geogràfic, cronològic i lingüístic, els tipus de documents digitalitzats, la relació amb la col·lecció analògica, els usos permesos i altres qüestions de tipus organitzatiu i tècnic. -- Metodologia. Per al primer objectiu, s'ha fet l'anàlisi del contingut dels portals de les col·leccions objecte d'estudi i s'ha enviat un qüestionari a les entitats responsables. Per al segon objectiu, s'ha desenvolupat una llista dels elements descriptius —que s'haurien d'incloure en la descripció de les col·leccions— basada en directrius internacionals i s'han avaluat les col·leccions amb relació a aquesta llista. S'han seleccionat per a l'estudi les col·leccions digitals exclusivament patrimonials que aporten metadades en el recol·lector Hispana del Ministerio de Cultura. -- Resultats. Destaca l'absència de documents formals de polítiques de col·lecció, però els criteris de selecció —que en la majoria dels casos no són públics— són clars i estan ben formulats. Pel que fa a la descripció de les col·leccions, hi ha diferències molt marcades entre els fons analitzats i s'hi observen alguns models de bones pràctiques. Tanmateix, en general, la informació és molt minsa: no acostumen a haver-hi dades sobre el mateix projecte, els destinataris queden molt difusos, les qüestions organitzatives hi són del tot absents, i les tipologies documentals incloses o les llengües i els períodes coberts sovint s'han de deduir de la interfície de cerca o de les estadístiques de les plataformes corresponents. En els apartats d'objectius de la col·lecció i de l'abast temàtic o geogràfic, la informació sol ser més completa.Objectives. To analyse the existence and contents of collection policy documents and the selection criteria for Spanish digital heritage collections. To examine whether or not the description of the collections on the corresponding web pages informs users of the following: the background and aims of the collection; the target audience; the geography, subjects, periods and languages that are covered; the types of documents that have been digitalized; the relationship with the non-digitalized collection; the permitted uses; and other organizational and technical issues. -- Method. To attain the first objective, we analysed the contents of the collections' web pages and sent a questionnaire to the organizations that are responsible for these heritage resources. For the second objective, we used international guidelines to draw up a list of elements that should be included in descriptions of collections. We then assessed the collections in relation to this list. We selected digital heritage collections that are described in Hispana, which is the Ministry of Culture's content aggregator. -- Results. There was a notable lack of formal collection policy documents. However, the selection criteria, which were not usually made public, were clear and well formulated. There were considerable differences in the descriptions of the collections that were analysed. Some examples of good practices were found. However, in general, the information was minimal. Frequently, there were no data on the project itself, the target audience was broad, there was a lack or total absence of organizational issues, and the types of documents included or the languages and periods covered often had to be deduced from the search interface or the statistics provided by the corresponding platforms. The information on the objectives, subjects and geography addressed in the collection tended to be more comprehensive.

Objectius. Analitzar l'existència i el contingut de documents de polítiques de col·lecció i criteris de selecció de les col·leccions digitals patrimonials espanyoles. Examinar si la descripció de les col·leccions incloses en els portals respectius comunica adequadament als usuaris la història i els objectius de la col·lecció, els destinataris, l'abast temàtic o geogràfic, cronològic i lingüístic, els tipus de documents digitalitzats, la relació amb la col·lecció analògica, els usos permesos i altres qüestions de tipus organitzatiu i tècnic.

Metodologia. Per al primer objectiu, s'ha fet l'anàlisi del contingut dels portals de les col·leccions objecte d'estudi i s'ha enviat un qüestionari a les entitats responsables. Per al segon objectiu, s'ha desenvolupat una llista dels elements descriptius —que s'haurien d'incloure en la descripció de les col·leccions— basada en directrius internacionals i s'han avaluat les col·leccions amb relació a aquesta llista. S'han seleccionat per a l'estudi les col·leccions digitals exclusivament patrimonials que aporten metadades en el recol·lector Hispana del Ministerio de Cultura.

Resultats. Destaca l'absència de documents formals de polítiques de col·lecció, però els criteris de selecció —que en la majoria dels casos no són públics— són clars i estan ben formulats. Pel que fa a la descripció de les col·leccions, hi ha diferències molt marcades entre els fons analitzats i s'hi observen alguns models de bones pràctiques. Tanmateix, en general, la informació és molt minsa: no acostumen a haver-hi dades sobre el mateix projecte, els destinataris queden molt difusos, les qüestions organitzatives hi són del tot absents, i les tipologies documentals incloses o les llengües i els períodes coberts sovint s'han de deduir de la interfície de cerca o de les estadístiques de les plataformes corresponents. En els apartats d'objectius de la col·lecció i de l'abast temàtic o geogràfic, la informació sol ser més completa.