Necrológica

El pasado 09 de septiembre, a los 82 años, fallecía en Colonia el Prof. Dr. Dr. h. c. mult. Hans Joachim Hirsch, ex Director del Instituto de Ciencias Penales de la Universidad de Colonia (en la actualidad Instituto de Derecho Penal y Procesal Penal) y miembro ordinario de la Academia de Ciencias de  Renania del Norte-Westfalia. Los funerales tuvieron lugar el 16 de septiembre, donde fue enterrado, en una emotiva ceremonia,  en el cementerio de Poppelsdorf (Bonn) a pocos metros de su maestro Hans Welzel. Un sencillo pero significativo epitafio reza “Professor des Strafrechts”.

Este artículo tiene como objetivo describir, a través del diario El País, las características del género de los obituarios, uno de los menos estudiados en España, sin apenas presencia en libros de estilo y manuales de periodismo. Para ello, realizaremos un análisis de contenido de los obituarios del año 2015. Asimismo, pretendemos analizar la agenda y el encuadre (framing) que realiza El País en su labor de selección, jerarquización e interpretación de los obituarios.

The essay deals with a specic issue of the brief epistolary exchange between Federico Chabod and Arnando Momigliano, when the two friends argued about a necrologio written by the latter for Carlo Antoni and to be published on the «Rivista Storica Italiana» in 1959. The work focuses on the use of the Italian world necrologio; both scholars used it, however, with different nuances. Momigliano’s necrologio shares several features of an Anglo-Saxon obituary. Although necrologio and obituary are mutually translated, to borrow Bridget Fowler’s words, an obituary might include «a form of critical discourse» not found in the Italian equivalent. The essay deals with few more necrologi/obituary written by Momigliano in the late 1950s, in particular two for Gaetano De Sanctis, Momigliano’s formal tutor. The analysis shows that the text for Antonio should not be regarded as exceptional, neither in its form, nor in its contents. Moreover, the necrologio for Antonio shows the influence that English Scholarship and Academia had on Momigliano (who moved to England in 1939). In particular, English-speaking Academic genres participated in modifying the way Momigliano took part to the Italian-speaking historiographical debate.

Στυλιανέ Τριάντη Χρηστέ Χαίρε, ΦΩΚΙΚΑ ΧΡΟΝΙΚΑ 7-8, 1998-9.  Γεώργιος Σ. Ραπτόπουλος (από πρόλογο σχεδιαζόμενης έκδοσης του "Ημερολογίου ενός τρελλού" του Γκόγκολ). Καλλιόπη Τριανταφύλλου, Μυκονιάτης, Μάϊος 2004. Χαρίκλεια Ραπτοπούλου, Θεσπρωτικά Νέα, Φθινόπωρο 2001. Μνήμη Νίκου Σγούτα, Χρονικά Δυτικής Μακεδονίας 28.06.2019. Ερυθροτερμινθεί (για τον Σάββα Παύλου), Χρονικά Δυτικής Μακεδονίας 13.09.2019.

Sí, para aquellos que no lo saben aún, les digo que los saharauis hemos perdido a un gran patriota. Y por desgracia, un hombre irrepetible, de esos a los que la tierra ve nacer a lo sumo un par por siglo. Es verdad que por el hecho de nacer ya
estamos todos condenados a morir, sin embargo, créanmelo, hay muertes y muertes; hay pérdidas y pérdidas. Y la de Mohamed Salem, sí, me refiero al decano de los "Paquito", ha sido una gran pérdida para el pueblo saharaui.

El present treball de final de màster proposa desplaçar el focus de la primigènia conceptualització de Pierre Nora sobre els lieux de mémoire, referida a les identitats nacionals, cap a «altres» identitats col·lectives; en concret, es malda per confeccionar un case study sobre la creació i els processos socioculturals d’apropiació d’una identitat professional, la «identitat mèdica», entre les darreries del segle XIX i les primeries del XX al Principat de Catalunya, materialitzada en dues tipologies de llocs de memòria: les necrològiques —que formulem com a «biografies d’urgència»— i les biografies tout court. Tals artefactes memorials s’han extret de butlletins col·legials, de premsa especialitzada i d’altres publicacions promogudes per institucions corporatives i per instàncies mèdiques.
En la cruïlla de la memòria i l’oblit, s’han tingut en compte les similituds i les dissimilituds, els canvis i les continuïtats segons els vectors d’espai, de temps i d’ideologia dels lieux i dels promotors de la memòria, a saber: des de l’autoria dels textos fins a l’idioma de publicació, passant per la procedència geogràfica, els orígens sociofamiliars, la formació acadèmica, la pràctica professional, el reconeixement social i altres identitats o adscripcions del subjecte —de tipus polític, social, religiós, de gènere o, àdhuc, professional— que pogueren haver posseït els facultatius biografiats. L’estudi prioritza la metodologia qualitativa enfront de la quantitativa, en la lògica d’un programa d’història sociocultural, amb una forta càrrega de la història política. El projecte d’investigació aspira esdevenir una punta de llança metodològica per a la historiografia dels llocs de memòria, la historiografia de les identitats (professionals) i la historiografia sanitària.

The article analyses 14 obituaries of men of science that appeared in the journal Boletín Geográfico Argentino between 1889 and 1910. It is argued that together they form a pantheon of memorable bodies that stands out in contrast to other bodies, namely those that, at the same time and by the same men, are being collected for the museums of natural history. The focus of the article lies on how the figure of the scientist is constructed through a series of recurrent themes, such as laboriosity, productivity and devotion to the nation. These, contrasted with other articles in the magazine, help us visualize the practices of power and of knowledge embedded in the genre. The discussion raises questions about the tensions between the private and the public as well as those between the individual and the community. The analysis shows that although the worthiness of a place in the pantheon of memorable men is closely linked to the exercise of violence in the name of a nation and in the name of science, this exercise is silenced at the moment of exhibiting death in the studied obituaries.

Obituary / Necrológica. Agustín Bayot Mestre. Se nos ha muerto, como del rayo, Agustín Bayot. Su lucha contra su perpetua mala salud ha acabado, como siempre ocurre finalmente, en derrota. Pero lo ha hecho demasiado pronto: de ahí la sensación de mazazo. ...