- Centre de Documentació Ramon Llull
Facultat de Filologia
Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes, 585
E-08007 Barcelona
Visit Sciència.cat
http://www.sciencia.cat
Lluís Cifuentes
Universitat de Barcelona, Filologia Catalana, Faculty Member
- Vernacularization of Science, Medieval vernacular translations (volgarizzamenti), Medieval Medicine, Cultural Studies, Catalan Studies, Digital Humanities, and 30 moreMedieval Crown of Aragon, Filologia Catalana, History of Medicine, History of Science, Medieval Science, Medieval History, Medieval Studies, Arnau de Vilanova, Secretum Secretorum, Regimen Sanitatis, History of Veterinary Medicine, History of Surgery, History of alchemy, Medieval Alchemy, Medieval Astrology, Medieval Astronomy, Medieval Encyclopedia, History of Agriculture, Social History of Medicine, History of Alimentation, History of Agriculture and Medicine, Mediaeval Thermalism, Volgarizzamenti, Literature and Medicine, Literature And Science, Rare Books and Manuscripts, History of Medicine in Medieval and Early Modern Europe, Medieval Encyclopedias, History of Medieval Science, and Medical recipe booksedit
- Lluís Cifuentes i Comamala is “Serra Húnter” Associate Professor (‘Profesor Agregado “Serra Húnter”/Profesor Contrata... moreLluís Cifuentes i Comamala is “Serra Húnter” Associate Professor (‘Profesor Agregado “Serra Húnter”/Profesor Contratado Doctor’) at the University of Barcelona (UB) since 2007, where he lectures on Catalan medieval literature and research methodology. He was trained in Medieval History at the University of Valencia (licentiate, 1987) and in the History of Science at the Institució Milà i Fontanals-CSIC (Barcelona, 1987-1993 and 1995-1998), at the Autonomous University of Barcelona (MA, 1990; PhD, 1993, director: Luis García Ballester), and at the École Pratique des Hautes Études (Paris, 1993-1995, supervisor: Danielle Jacquart). He has had several research contracts (I3P CSIC 1995-1998, at the IMF-CSIC; Marie Curie 1993-1994, at the EPHE; Ramón y Cajal 2003-2006, at the UB-Philology). Since 2004, he is researcher in charge of several competitive research projects funded by the MICINN/MINECO, based at the UB (HUM2004-05176/FILO, FFI2008-02163/FISO, FFI2011-29117-C02-01, FFI2014-53050-C5-3-P). He is a member of the inter-university Research Group “Culture and Literature in the Late Middle Ages” <www.narpan.net>, funded by the Generalitat de Catalunya (PI: Lola Badia, UB) and of the Thematic Network “Language and Science” <www.lenguayciencia.net>, funded by the Ministry of Science, Innovation and Universities (PI: Cecilio Garriga, UAB). He is a member (direction board) of the Centre de Documentació Ramon Llull <www.stel.ub.edu/centrellull>, and of the Institute for Research on Medieval Cultures (IRCVM) <www.ircvm.ub.edu>, both of the UB. He is a specialist in the study of the spread of medicine, science and technology in Catalan in the Middle Ages and the Early Modern Period, and of the spread of the model of university medicine and doctors and their interrelation with non-university circles (related fields: study and publication of early Catalan texts; history of medicine, science and technology; history of professions; history of books and written culture; digital humanities and philology). He directs the virtual forum Sciència.cat <www.sciencia.cat> in which can be consulted in open access a digital corpus that systematizes the basic material of the research by the team of the same name (database Sciència.cat DB and digital library), as well as a large amount of research and dissemination of the research works published by its members and other researchers.edit
Research Interests: Humanities, Catalan Studies, Rare Books and Manuscripts, Medieval Catalan Literature, Medieval Culture, and 10 moreLibraries and Culture, Literatura catalana, Written Culture, Filologia Catalana, Catalan, Elite, Artisans, Writting and Reading, Medieval Artisans, and Crafts Artisans culture & livelihood
This article aims to prove the active role played by artisans as consumers (readers, owners, copyists) of literature besides elite and court circles, and links it to the strategies of social promotion launched by that dynamic social... more
This article aims to prove the active role played by artisans as consumers (readers, owners, copyists) of literature besides elite and court circles, and links it to the strategies of social promotion launched by that dynamic social group. The analysis is based on two types of sources: on the one hand, on an extensive sample of the presence of literary works in the libraries of the medieval Catalan lower middle classes, derived from the main documentary collections on history of the books produced to date; and, on the other hand, on some literary codices copied by individuals belonging to that social sphere, which have been re-examined. In addition, some individuals are identified regarding the transmission of some works of Francesc Eiximenis (Llibre de les dones and Llibre dels àngels) and the Catalan translation of La Queste del saint Graal, as well as regarding the origin of Jaume Conesa's translation of Guido delle Colonne's Historia destructionis Troie.
Research Interests:
Structured miscellanea have seldom been considered as purpose- committed knowledge compendiums. However, these medieval text collections feature nothing but the immediate surviving milieu in which their single contents were used,... more
Structured miscellanea have seldom been considered as purpose- committed knowledge compendiums. However, these medieval text collections feature nothing but the immediate surviving milieu in which their single contents were used, disseminated and created. Focusing on each miscellanea as a whole rather than studying its contents as independent works not only allows for a better understanding of the rationale behind the choice, structure and presentation of those texts, but also sheds new light on their translations' motivation and coexistence with the original sources. In addition, the creation of new genres, dissemination, processes of representation, and knowledge access can be pursued together with implications in specialised vocabulary and interaction between knowledge and its reception. Catalan medical miscellanea, currently being studied and catalogued through Sciència.cat DB <http://www.sciencia.cat/scienciacat-db> ;, offers valuable sources for a case study. Furthermore, this paper offers a classification and discusses additional research lines.
Research Interests:
La hipòtesi de l'existència d'una scripta librària catalana primitiva, creada en la segona meitat del segle XIII per a fer front a la novetat que era haver d'emprar el vulgar català per a l'elaboració de llibres en prosa, permet entendre... more
La hipòtesi de l'existència d'una scripta librària catalana primitiva, creada en la segona meitat del segle XIII per a fer front a la novetat que era haver d'emprar el vulgar català per a l'elaboració de llibres en prosa, permet entendre la forma escrita dels primers llibres en català. Aquesta hipòtesi, generada des dels estudis lul·lians ara fa deu anys, s'ha pogut verificar en algunes edicions de textos catalans de medicina, sovint indatats, i és fonamental, per tant, per a conèixer el primer període de la vernacularització del saber mèdic, científic i tècnic en català.
-----
The hypothesis of the existence of an early Catalan book scripta, created in the second half of the 13th century to deal with the novelty of using Catalan vernacular for prose book production, allows us to understand the written form of the first books in Catalan. This hypothesis, generated some ten years ago from Lullian studies, has been verified in some editions of Catalan texts on medicine, which are often undated, and therefore it is essential to understanding the first period of the vernacularization of Catalan medical, scientific and technical knowledge.
-----
The hypothesis of the existence of an early Catalan book scripta, created in the second half of the 13th century to deal with the novelty of using Catalan vernacular for prose book production, allows us to understand the written form of the first books in Catalan. This hypothesis, generated some ten years ago from Lullian studies, has been verified in some editions of Catalan texts on medicine, which are often undated, and therefore it is essential to understanding the first period of the vernacularization of Catalan medical, scientific and technical knowledge.
Research Interests:
A new open access digital resource has just been published: MedCat - Corpus Medicorum Catalanorum. MedCat is a database that systematizes and classifies a huge quantity of archive documents on the practice of medicine and all the other... more
A new open access digital resource has just been published: MedCat - Corpus Medicorum Catalanorum. MedCat is a database that systematizes and classifies a huge quantity of archive documents on the practice of medicine and all the other healthcare professions (relative to both humans and animals), and on the cultural manifestations of health in the territory of the old Crown of Aragon (Aragon, Catalonia, Valencia and the Balearic Islands). Its chronological framework is, first and foremost, the late Middle Ages and the Renaissance (13th-16th centuries), although in future it could be extended to the entire preindustrial age. MedCat is one of the initiatives of the Sciència.cat research group, currently funded by a project of the Spanish Research Agency (Agencia Estatal de Investigación, MICINN), and it is a resource directed by Lluís Cifuentes (University of Barcelona) and Carmel Ferragud (University of Valencia).
Research Interests: History of Medicine, History of the Jews, History of Medicine in Islam, History of Women's Studies, History of Medicine and the Body, and 5 moreHistory of Surgery, History of Medicine in Medieval and Early Modern Europe, History of Veterinary Medicine, History of pharmacy, and History of Science and Medicine In Medieval and Renaissance Europe
A la baixa Edat Mitjana i a l'època moderna, els tractats de cirurgia van ser el principal objectiu de la vernacularització de la medicina a tot l'Occident europeu. Per a qui no hi estigui familiaritzat i els consideri des d'una... more
A la baixa Edat Mitjana i a l'època moderna, els tractats de cirurgia van ser el principal objectiu de la vernacularització de la medicina a tot l'Occident europeu. Per a qui no hi estigui familiaritzat i els consideri des d'una perspectiva presentista, pot resultar sorprenent, sobretot si es constata que no era estrany que els profans en medicina els tinguessin a les seves biblioteques. A partir d'una anàlisi d'aquestes obres, s'exposen les raons del fet, que cal cercar en un contingut molt més ampli i divers del que es podria pensar i —segurament a l'origen d'això— en uns cirurgians que feien més que de cirurgians tal com s'entenen avui i en una societat que havia de comptar amb l'autoajuda mèdica en un grau elevat.
-----
In the late Middle Ages and the early Modern Age, treatises on surgery became the main objective of the vernacularization of medicine in all Western Europe. Perhaps this may seem surprising for those who are not familiarised with the topic or consider it from a contemporary perspective. In particular, when they realise that even the unexperienced in medicine kept some of these treatises in their libraries. Based on the analysis of these works, some reasons to explain this fact will be provided, which point towards a broader and more diverse content than they might think—and perhaps—towards surgeons that were much more than our modern surgeons. And, finally, also towards a society where medical self-help was highly appreciated.
-----
In the late Middle Ages and the early Modern Age, treatises on surgery became the main objective of the vernacularization of medicine in all Western Europe. Perhaps this may seem surprising for those who are not familiarised with the topic or consider it from a contemporary perspective. In particular, when they realise that even the unexperienced in medicine kept some of these treatises in their libraries. Based on the analysis of these works, some reasons to explain this fact will be provided, which point towards a broader and more diverse content than they might think—and perhaps—towards surgeons that were much more than our modern surgeons. And, finally, also towards a society where medical self-help was highly appreciated.
Research Interests:
Dossier monogràfic de la revista "Magnificat: Cultura i LIteratura Medievals", 4 (2017), 43-129. Conté els articles: * Carré, Antònia / "Errors d'edició, dels manuscrits als diccionaris: exemples de textos mèdics medievals (Hipòcrates,... more
Dossier monogràfic de la revista "Magnificat: Cultura i LIteratura Medievals", 4 (2017), 43-129. Conté els articles:
* Carré, Antònia / "Errors d'edició, dels manuscrits als diccionaris: exemples de textos mèdics medievals (Hipòcrates, Arnau de Vilanova, Bernat de Gordon, misser Joan)"
* Sebastian Torres, Raimon / "Les fonts medievals de 'grammàtica' i 'medicina' en la traducció de Ferrer Saiol de l'Opus agriculturae de Pal·ladi"
* Montalat, Pere, "L'aportació del Gazophylacium catalano-latinum, de Joan Lacavalleria, a la terminologia catalana"
* Gimeno Betí, Lluís, "El Llibre de menescalia de la Societat Castellonenca de Cultura"
URL: https://ojs.uv.es/index.php/MCLM/
* Carré, Antònia / "Errors d'edició, dels manuscrits als diccionaris: exemples de textos mèdics medievals (Hipòcrates, Arnau de Vilanova, Bernat de Gordon, misser Joan)"
* Sebastian Torres, Raimon / "Les fonts medievals de 'grammàtica' i 'medicina' en la traducció de Ferrer Saiol de l'Opus agriculturae de Pal·ladi"
* Montalat, Pere, "L'aportació del Gazophylacium catalano-latinum, de Joan Lacavalleria, a la terminologia catalana"
* Gimeno Betí, Lluís, "El Llibre de menescalia de la Societat Castellonenca de Cultura"
URL: https://ojs.uv.es/index.php/MCLM/
Research Interests:
"The late-medieval and Renaissance medical recipe book: a vernacular genre". — When analysing medieval texts, and modern ones too, we tend to label all collections of recipes as ‘recipe books' (Catalan receptaris). These can be works on... more
"The late-medieval and Renaissance medical recipe book: a vernacular genre". — When analysing medieval texts, and modern ones too, we tend to label all collections of recipes as ‘recipe books' (Catalan receptaris). These can be works on medicine, cookery, alchemy or any number of other technical subjects, either in Latin or the vernacular, of varying length ranging from a handful of recipes copied into a miscellany to a full-volume monographic collection. In reality, though, they are works that belong to quite different genres. The ‘recipe book' label, then, does not correspond to a specific genre but rather alludes to the form of these works. Moreover, in modern Catalan, as well as in other languages, a ‘recipe book' is a collection of cookery recipes, but also a technical book for the management of a pharmacy workshop. With the sole exception of this second sense, ‘recipe book' is a term that was not used for these texts at the time they were produced, and which, although it does help to describe its contents to modern readers, nevertheless muddies the waters somewhat when we are trying to understand the development of certain genres which, in some cases, were in their early stages or which do not have modern equivalents. For people of the late Middle Ages, a ‘recipe book' was exclusively a technical manual written and used by apothecaries, a register of the doctors' prescriptions that were prepared and sold in the shop. We are not therefore dealing with a doctrinal work either for publication or for any practical application above and beyond its use in the apothecary's workshop. Furthermore, it appears at a time when the new late-medieval urban society was becoming increasingly medicalised, and was therefore demanding certain guarantees with regard to the practices of doctors and pharmacists. The Receptari de Manresa ['Manresa Recipe Book'] (1347–1348) is, possibly, the only surviving pre-modern witness of this genre, hardly surprising given that these works rarely outlived the apothecaries who compiled them. In pharmacy workshops, these works coexisted with and complemented other written records intended for their management, some of which have inappropriately been called ‘recipe books'. This article, for the first time in the Catalan context, provides a panorama of the full range of these books and documents. Beyond these apothecaries' works —and leaving aside technical crafts, alchemy and cookery— it was medicine, and in particular practical medicine, which was the area that generated most texts in the form of recipe lists and which, by assimilation with the works of apothecaries, we call ‘recipe books'. They were extremely utilitarian works which drew on the tradition of early-medieval monastic collections of recipes and on the works on practical medicine, notably the Thesaurus pauperum ['Treasure of Poor Men'], which were the products of the new university culture, and which had first and foremost a therapeutic aim, and the most extensive examples of which were called ‘books of recipes' or ‘books of medicines'. They were exponents of a discrete genre which began to take shape at that time as a basic medical tool for those outside the university system. To differentiate this type of work from the apothecaries' recipe book, we propose calling them ‘medical recipe book'. Two types are identified: one produced by non-university trained medical practitioners (surgeons and barber-surgeons) as a basic, everyday instrument for their professional practice which we call ‘professional medical recipe book'; and another produced by lay people as a tool that could guarantee medical first aid in the domestic setting, which we call ‘domestic medical recipe book'. In this article we study the origin of this medical genre, establish its general characteristics, and those of the two types,highlight its importance, given the poor regard in which it has often been held through lack of understanding, and we present a catalogue of extant Catalan witnesses and documentary attestations. Our analysis concludes that this genre, although not restricted exclusively to the vernacular, is found predominantly in the vernacular, is an eminently ‘vernacular' genre, not because of the language in which it is written, but because its origins, conception and final use lie outside the university sphere, containing as it does appropriate content not restricted to recipes. From this perspective, the poorly regarded recipe book becomes an invaluable representative of a ‘vernacular medicine', written by or for lay practitioners and people alike, echoing a similar vernacularization in the fields of philosophy and theology.
Research Interests:
The research strand regarding the dissemination of science and technology in Catalan during the Middle Ages and the Renaissance, initiated by the author in 1993 and continued at the Universitat de Barcelona from 2003 onwards, has embraced... more
The research strand regarding the dissemination of science and technology in Catalan during the Middle Ages and the Renaissance, initiated by the author in 1993 and continued at the Universitat de Barcelona from 2003 onwards, has embraced the exploitation of ICTs as a tool for the systematization, spreading and transfer of research. In 2006 the Sciència.cat website <http://www.sciencia.cat> was put online so that it might act as the showcase for that strand, and simultaneously as the framework within which the above-stated aims might be put into progressive effect, aims intended to take shape in a digital library and a relational database. The database was designed, constructed and financed in collaboration with the CODITECAM project, and data is being entered thereinto with a view to offering it to the public in early 2012. The contribution made thereby lays bare the origins of the project, as well as its characteristics, current situation and prospects for the future.
Research Interests:
Aquest article no tracta tant de la vida d’Arnau de Vilanova i de les obres sortides de la seva ploma, com de la difusió de la imatge i el nom d’Arnau i de les seves obres, tant les autèntiques com les considerades espúries. Per a... more
Aquest article no tracta tant de la vida d’Arnau de Vilanova i de les obres sortides de la seva ploma, com de la difusió de la imatge i el nom d’Arnau i de les seves obres, tant les autèntiques com les considerades espúries. Per a il·lustrar-ho, presenta dos casos diferents: per una banda, la coneguda 'Vida' d’Arnau de Hartmann Schedel en una còpia feta a Catalunya per Pere Miquel Carbonell a finals del segle XV inèdita per als arnaldistes; per l’altra, un estat de la qüestió sobre les obres mèdiques arnaldianes o atribuïdes a Arnau que van circular en català. En apèndix, es publica la còpia de l’esmentada 'Vida' d’Arnau i un corpus de receptes i textos a ell atribuïts majoritàriament inèdits o mal coneguts.
SUMARI: I. DIFUSIÓ CATALANA D’UNA VIDA D’ARNAU. – II. MÉS ENLLÀ DEL REGIMEN SANITATIS. Obres pròpies: 1. Regimen sanitatis ad regem Aragonum. Traducció de Berenguer Sarriera. Traducció abreujada anònima. 2. Aphorismi de memoria. 3. Practica summaria. 4. Antidotarium. -- Traduccions d’Arnau: 5. Abu-s-Salt de Dénia, De medicinis simplicibus. -- Obres apòcrifes: 6. Patit tractat... sobre lo regiment... en temps de pestilència. 7. Segon libre de regiment de sanitat... -- Receptes esparses. – Apèndix.
SUMARI: I. DIFUSIÓ CATALANA D’UNA VIDA D’ARNAU. – II. MÉS ENLLÀ DEL REGIMEN SANITATIS. Obres pròpies: 1. Regimen sanitatis ad regem Aragonum. Traducció de Berenguer Sarriera. Traducció abreujada anònima. 2. Aphorismi de memoria. 3. Practica summaria. 4. Antidotarium. -- Traduccions d’Arnau: 5. Abu-s-Salt de Dénia, De medicinis simplicibus. -- Obres apòcrifes: 6. Patit tractat... sobre lo regiment... en temps de pestilència. 7. Segon libre de regiment de sanitat... -- Receptes esparses. – Apèndix.
Research Interests:
Research Interests:
Aquest treball proposa la identificació dels coneixements que interessaven en una explotació agrícola catalana durant l’Edat Mitjana i inicis del Renaixement i la seva transmissió. En consonància amb les summes d’agronomia antigues i amb... more
Aquest treball proposa la identificació dels coneixements que interessaven en una explotació agrícola catalana durant l’Edat Mitjana i inicis del Renaixement i la seva transmissió. En consonància amb les summes d’agronomia antigues i amb les obres renaixentistes d’Herrera o Agustí, es descobreix un ventall ampli de coneixements, més enllà de les tècniques agràries, que tenia en compte la menescalia, la medicina pràctica, la conservació dels aliments, l’astrologia, la meteorologia, etc. El treball se centra en els quatre primers àmbits, en les seves manifestacions en català i en el públic que s’hi interessava, format per propietaris rurals que eren membres de la burgesia, de la noblesa i de l’estament eclesiàstic. Al costat d’una recopilació ordenada de materials coneguts, se n’aporten d’inèdits i es planteja la penetració social dels sabers continguts en aquestes obres.
Ce travail se propose d’identifier les savoirs qui intéressaient une exploitation agricole catalane au Moyen Âge et au début de la Renaissance, et leurs transmissions. En accord avec les traités d’agronomie antiques et les oeuvres modernes d’Herrera ou d’Agustí, on découvre un large éventail de connaissances, au-delà des techniques agraires, qui tenait compte de la maréchalerie, de la médecine pratique, de la conservation des aliments, de l’astrologie, de la météorologie, etc. La recherche est centrée sur les quatre premiers domaines, leurs manifestations en langue catalane et le public qui s’y intéressait, formé de propriétaires ruraux qui étaient membres de la bourgeoisie, de la noblesse et du clergé. Outre une compilation ordonnée des matériaux connus, l’auteur en fournit d’inédits, et soulève la question de la pénétration sociale des savoirs contenus dans ces ouvrages.
Ce travail se propose d’identifier les savoirs qui intéressaient une exploitation agricole catalane au Moyen Âge et au début de la Renaissance, et leurs transmissions. En accord avec les traités d’agronomie antiques et les oeuvres modernes d’Herrera ou d’Agustí, on découvre un large éventail de connaissances, au-delà des techniques agraires, qui tenait compte de la maréchalerie, de la médecine pratique, de la conservation des aliments, de l’astrologie, de la météorologie, etc. La recherche est centrée sur les quatre premiers domaines, leurs manifestations en langue catalane et le public qui s’y intéressait, formé de propriétaires ruraux qui étaient membres de la bourgeoisie, de la noblesse et du clergé. Outre une compilation ordonnée des matériaux connus, l’auteur en fournit d’inédits, et soulève la question de la pénétration sociale des savoirs contenus dans ces ouvrages.
Research Interests:
Of the medical texts circulating in Catalan in medieval times, two of the most significant were doubtlessly the surgical treatise by Teodorico Borgognoni (1205-1298) and the regimen sanitatis of Arnau de Vilanova (ca. 1240-1311 ). They... more
Of the medical texts circulating in Catalan in medieval times, two of the most significant were doubtlessly the surgical treatise by Teodorico Borgognoni (1205-1298) and the regimen sanitatis of Arnau de Vilanova (ca. 1240-1311 ). They are significant both because of the extent to which they spread throughout the fourteenth and fifteenth centuries and because of the way they represented their audience. The aim of this paper will be to identify the audience of such medical translations and to uncover the reasons for why they were produced.
Research Interests:
This article is the first part of a two-part essay on the sources and reception of the Liber de homine (Il Perché) by Girolamo Manfredi, a famous doctor, astrologer and professor of the University of Bologna who died in 1493. Consisting... more
This article is the first part of a two-part essay on the sources and reception of the Liber de homine (Il Perché) by Girolamo Manfredi, a famous doctor, astrologer and professor of the University of Bologna who died in 1493. Consisting of a regimen sanitatis together with a treatise on physiognomy, the Liber de homine (Il Perché) was composed in 1474 in Italian and intended for a specific audience: the elites of urban society and medical practitioners not trained in universities. Notably, Manfredi was the first author within the problemata genre to use a vernacular language. In both parts of this essay, Manfredi’s treatise will be analysed in the context of the vernacularisation of knowledge and the medicalisation of European society in the Middle Ages and the Renaissance. This first article will examine its relationship with the ancient genre of Natural Questions, particularly the pseudo-Aristotelian Problemata.
Research Interests:
This article, the second part of a two-part essay on the sources and reception of Manfredi’s work, examines the relationship between the Liber de homine (Il Perché) written by Girolamo Manfredi and the pseudo-Aristotelian Secretum... more
This article, the second part of a two-part essay on the sources and reception of Manfredi’s work, examines the relationship between the Liber de homine (Il Perché) written by Girolamo Manfredi and the pseudo-Aristotelian Secretum secretorum. It accounts for the success of the Liber de homine (Il Perché) in Italian and Iberian contexts, analysing twenty-six Italian editions produced from the fifteenth to the seventeenth century, as well as the only two existing translations, one printed in Catalan (1499) and the other in Spanish (1567, followed by four reprints in the sixteenth century). The existence of the Catalan translation was discovered in 2001 by the authors of this article. The Catalan and Spanish translations do not depend upon each other; moreover, the printed editions exemplify the fifteenth- and sixteenth-century circulation of medical texts in vernacular languages.
Research Interests:
Relacions culturals Montpeller-Catalunya: mestres, textos i traductors. La institució universitària medieval i les traduccions científiques en vulgar.
Research Interests:
Catalan Scientific Texts (13th-16th century) in French libraries. Until recently the vernacularization of science and technology was a field almost totally abandoned by the history of science, and little studied by philology. Recent... more
Catalan Scientific Texts (13th-16th century) in French libraries. Until recently the vernacularization of science and technology was a field almost totally abandoned by the history of science, and little studied by philology. Recent research, particularly in the English-speaking, Germanic, and Iberian worlds, makes clear that its study can result in important contributions to our understanding of the social history of science, the transmission of knowledge, the history of crafts and trades, the history of scientific language, and the spread of scientific and technical knowledge. This wealth of information can only be conveyed, however, through projects that collect data across all the areas of knowledge within each vernacular language. Since 1993 my principal line of research has been the vernacularization of science in the Catalan language during the late Middle Ages and early Renaissance. The cornerstone of that project is a catalogue of manuscripts and early prints which I have produced on the basis of an extensive research that began precisely in France, in the libraries of Paris. This article summarizes that research, its precedents and its current and future development, as well as summarizing the origins and general characteristics of the collections of Catalan scientific and technical sources preserved in France, and providing an inventory of these sources.
Research Interests:
Fragments d'un ms. en català de la 'Chirurgia' de Teodoric reaprofitats en relligadures del Cinc-cents (561-585); Notícia d'una traducció catalana de la 'Chirurgia' d'Henri de Mondeville (587-599); Una traducció catalana desconeguda de la... more
Fragments d'un ms. en català de la 'Chirurgia' de Teodoric reaprofitats en relligadures del Cinc-cents (561-585); Notícia d'una traducció catalana de la 'Chirurgia' d'Henri de Mondeville (587-599); Una traducció catalana desconeguda de la 'Chirurgia parva' de Gui de Caulhiac (601-509).
Research Interests:
Descripció i anàlisi de les traduccions quirúrgiques al català dels segles XIV-XVI.
Research Interests:
Com passava amb l’alquímia, el marcat interès per l’astronomia i l’astrologia a l’Europa llatina medieval era deutor de la centralitat de la salut en el nou panorama socioeconòmic que llavors vivia aquesta part del continent. Malgrat els... more
Com passava amb l’alquímia, el marcat interès per l’astronomia i l’astrologia a l’Europa llatina medieval era deutor de la centralitat de la salut en el nou panorama socioeconòmic que llavors vivia aquesta part del continent. Malgrat els prejudicis historiogràfics encara vigents, l’astrologia oferia claus interpretatives que encaixaven prou bé en la cosmologia, la filosofia natural i la medicina, i fou l’autèntic estímul de les produccions astronòmiques. El procés de vernacularització de la ciència que l’Occident llatí va viure a partir del segle XIII afectà també l’astronomia i l’astrologia, àrees en les quals, significativament, les obres originals i les traduccions foren molt nombroses. Aquest treball exposa l’origen d’aquest procés i les principals realitzacions conegudes en català entre els segles XIII i XVI.
The strong interest in astronomy and astrology in medieval Latin Europe, as well as in alchemy, was a consequence of the central position that health acquired in the new European socio-economic panorama. Against what still prevailing historiographic prejudices would have us believe, astrology offered interpretative keys that fitted well enough with medieval cosmology, natural philosophy and medicine, and was the real stimulus behind astronomical achievements. The process of science vernacularization in the Latin West from the 13th century also had an impact in astronomy and astrology: significantly, in these areas both original works and translations were very numerous. This article discusses the origin of this process and the main known Catalan achievements in this field between the 13th and the 16th centuries.
The strong interest in astronomy and astrology in medieval Latin Europe, as well as in alchemy, was a consequence of the central position that health acquired in the new European socio-economic panorama. Against what still prevailing historiographic prejudices would have us believe, astrology offered interpretative keys that fitted well enough with medieval cosmology, natural philosophy and medicine, and was the real stimulus behind astronomical achievements. The process of science vernacularization in the Latin West from the 13th century also had an impact in astronomy and astrology: significantly, in these areas both original works and translations were very numerous. This article discusses the origin of this process and the main known Catalan achievements in this field between the 13th and the 16th centuries.
Research Interests:
L’objectiu d’aquest treball és oferir un panorama de la circulació, durant els segles XIV, XV i XVI, d’obres alquímiques a nom d’Arnau de Vilanova traduïdes en llengua catalana. L'article amplia i, si s’escau, matisa, l'aportació anterior... more
L’objectiu d’aquest treball és oferir un panorama de la circulació, durant els segles XIV, XV i XVI, d’obres alquímiques a nom d’Arnau de Vilanova traduïdes en llengua catalana. L'article amplia i, si s’escau, matisa, l'aportació anterior al llibre 'La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement'.
Research Interests:
En la elaboración del Diccionario Alcover-Moll (DCVB), el diccionario histórico y dialectal de la lengua catalana, se tuvo en cuenta la incorporación de numerosas voces medievales del ámbito científico y técnico. Este léxico, aunque... more
En la elaboración del Diccionario Alcover-Moll (DCVB), el diccionario histórico y dialectal de la lengua catalana, se tuvo en cuenta la incorporación de numerosas voces medievales del ámbito científico y técnico. Este léxico, aunque realmente amplio y representativo, es deudor de los criterios y limitaciones impuestos por las circunstancias de la elaboración de la obra. Entre los editores de textos antiguos catalanes destaca la figura de Lluís Faraudo de Saint-Germain, que publicó numerosas obras de farmacología, historia natural, astrología y albeitería, entre otras temáticas, siempre acompañadas de un glosario del léxico especializado. Ambas iniciativas, el DCVB y los léxicos de las ediciones de Faraudo, protagonizan ahora sendas iniciativas digitales, amparadas por el Institut d’Estudis Catalans (IEC), a su vez con sus limitaciones. Otras ediciones, entre ellas las producidas por el grupo de investigación de Sciència.cat, incluyen también glosarios léxicos. En el marco del proyecto digital de Sciència.cat (www.sciencia.cat) se está construyendo una base de datos del vocabulario científico y técnico del catalán medieval, cuyas características se exponen.
Research Interests:
Estudi del procés d'emergència social dels barbers fonamentat en la pràctica quirúrgica i en l'ús de la literatura mèdica en llengua vulgar, a partir de l'edició i exhaustiu comentari de l'inventari de béns 'post mortem' de Joan Vicenç (†... more
Estudi del procés d'emergència social dels barbers fonamentat en la pràctica quirúrgica i en l'ús de la literatura mèdica en llengua vulgar, a partir de l'edició i exhaustiu comentari de l'inventari de béns 'post mortem' de Joan Vicenç († Barcelona 1464). Posseïa una biblioteca de 12 volums, alguns dels quals miscel·lanis, tots ells en català.
Research Interests:
... La vernaculización de la ciencia a finales de la Edad Media: un modelo explicativo a partir del caso del catalán. Autores: Lluís Cifuentes Comamala; Localización: Aproximaciones al lenguaje de la ciencia / coord. por Bertha ...
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
En este trabajo se exponen y ordenan los conocimientos actuales sobre un libro de albeitería y su autor: el "Libre de la menescalia" de Manuel Dies, mayordomo de Alfonso V (IV) el Magnánimo, rey de Aragón. Se reivindica el valor de la... more
En este trabajo se exponen y ordenan los conocimientos actuales sobre un libro de albeitería y su autor: el "Libre de la menescalia" de Manuel Dies, mayordomo de Alfonso V (IV) el Magnánimo, rey de Aragón. Se reivindica el valor de la obra —frecuentemente rechazado— destacando el importante papel que jugó en el proceso de institucionalización del arte de la albeitería, un papel que se puso de manifiesto en la significativa evolución de su público, y se señala el compromiso activo del autor en ese proceso. Asimismo, se destaca la importancia de la obra dentro del interesante marco de la producción científica medieval en catalán, y su difusión tanto en esta lengua como en sus traducciones al francés y al castellano. Una obra que, gracias a la imprenta, llegó a convertirse (en catalán y sobre todo en castellano) en el principal libro de veterinaria de la Edad Media tardía y del Renacimiento hispánicos.
Research Interests:
La nueva sensibilidad social por todo lo relacionado con la salud y la enfermedad surgida en la Europa latina medieval con la difusión del nuevo sistema médico a partir de la transición del siglo Xlll al XIV, implicó la exigencia de... more
La nueva sensibilidad social por todo lo relacionado con la salud y la enfermedad surgida en la Europa latina medieval con la difusión del nuevo sistema médico a partir de la transición del siglo Xlll al XIV, implicó la exigencia de asistencia médica en diversos ámbitos, también a bordo de las naves, ya fueran comerciales o destinadas a la guerra. La práctica médica en el mar fue ejercida de forma casi exclusiva por barberos sin estudios universitarios, pero que se vieron más y más atraídos por el nuevo modelo de medicina y de profesional médico. El contenido de su caja marinera y los libros técnicos que utilizaban, que aquí se dan a conocer con documentación inédita, son buena prueba de ello.
Research Interests:
La nova sensibilitat per una medicina racional, sòlidament fonamentada en la filosofia natural aristotèlica i exercida per metges formats a la institució universitària o influïts per ella, que es difongué per l’Europa llatina a partir de... more
La nova sensibilitat per una medicina racional, sòlidament fonamentada en la filosofia natural aristotèlica i exercida per metges formats a la institució universitària o influïts per ella, que es difongué per l’Europa llatina a partir de la transició del segle XIII al XIV des de l’arc mediterrani nordoccidental, penetrà també l’àmbit de la navegació, tant la comercial com la militar o corsària. Encara que els pràctics que s’embarcaven per a exercir el seu ofici medicoquirúrgic a bord eren fonamentalment barbers sense estudis, es trobaven plenament inscrits en un context social i professional que exigia una qualificació i uns coneixements determinats, que eren els únics que podien garantir-los la promoció. Els productes medicinals, l’instrumental quirúrgic i, en particular, els llibres que s’enduien a les naus i galeres en les quals exercien demostren clarament la seva integració en el nou sistema mèdic.
Research Interests:
L'autor subratlla la importància d'estudiar en paral·lel els textos medievals tècnics escrits en llatí al s. XIII i adreçats a "pobres", les obres en vulgar amb continguts tècnics escrites en vers i les novel·les en vulgar amb continguts... more
L'autor subratlla la importància d'estudiar en paral·lel els textos medievals tècnics escrits en llatí al s. XIII i adreçats a "pobres", les obres en vulgar amb continguts tècnics escrites en vers i les novel·les en vulgar amb continguts científics. Això permetrà conèixer millor els orígens del procés de vernacularització del saber a l'àrea catalana, incorporar nous materials en l'estudi de la història de la llengua i il·luminar el context en què Ramon Llull escriu la seva obra.
Strategies of transmission: poor and verses in the non-academic transmission of knowledge in late-medieval Latin Europe. Scholars interested in medieval texts dealing with scientific concerns, are often struck by the fact that a series of writings with a technical slant composed in Latin during the thirteenth century, was in fact directed towards an audience very similar to the one that works covering these very themes and circulated in the vernacular tongue would address only a short while later; they are disconcerted likewise by the existence of vernacular texts nourished by a form, namely poetry, characteristic in principle of literature and alien to works of a scientific nature, or which drew directly upon a literary genre, that is to say, the novel. The former were directed at a generally ill-defined body of “poor” people. At times, the latter included works which did not deal specifically with “science” or were not conceived precisely along such lines, though invoked a “scientific” argument or exhibited a purpose going well beyond that of the form or genre which lent them shape; at others, these works – in contrast to what has normally been assumed, and despite their being set in verse – were genuine “scientific” works, although they have frequently been ignored by or received scant attention from historians of science, while at the same time being viewed with unease and discomfort by literary historians. These works can be situated within a field of transitions (i.e., between languages, between audiences, and between areas), transitions which would seem consistent with the earliest stages – and even those immediately beforehand – of the vernacular’s use as a means of disseminating such forms of knowledge, notwithstanding the subsequent existence of certain imitators, above all in a realm as well-defined as that of alchemy. This paper aims to highlight the importance of these works as regards the study of the transmission of knowledge in the vernacular language within the medieval Latin West.
Strategies of transmission: poor and verses in the non-academic transmission of knowledge in late-medieval Latin Europe. Scholars interested in medieval texts dealing with scientific concerns, are often struck by the fact that a series of writings with a technical slant composed in Latin during the thirteenth century, was in fact directed towards an audience very similar to the one that works covering these very themes and circulated in the vernacular tongue would address only a short while later; they are disconcerted likewise by the existence of vernacular texts nourished by a form, namely poetry, characteristic in principle of literature and alien to works of a scientific nature, or which drew directly upon a literary genre, that is to say, the novel. The former were directed at a generally ill-defined body of “poor” people. At times, the latter included works which did not deal specifically with “science” or were not conceived precisely along such lines, though invoked a “scientific” argument or exhibited a purpose going well beyond that of the form or genre which lent them shape; at others, these works – in contrast to what has normally been assumed, and despite their being set in verse – were genuine “scientific” works, although they have frequently been ignored by or received scant attention from historians of science, while at the same time being viewed with unease and discomfort by literary historians. These works can be situated within a field of transitions (i.e., between languages, between audiences, and between areas), transitions which would seem consistent with the earliest stages – and even those immediately beforehand – of the vernacular’s use as a means of disseminating such forms of knowledge, notwithstanding the subsequent existence of certain imitators, above all in a realm as well-defined as that of alchemy. This paper aims to highlight the importance of these works as regards the study of the transmission of knowledge in the vernacular language within the medieval Latin West.
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Es dóna a conèixer a la recerca catalana l'actual localització del manuscrit del Receptari de misser Joan, a la biblioteca de la UCLA. Descripció del manuscrit, anàlisi dels interessos dels seus anteriors propietaris, i reconsideració del... more
Es dóna a conèixer a la recerca catalana l'actual localització del manuscrit del Receptari de misser Joan, a la biblioteca de la UCLA. Descripció del manuscrit, anàlisi dels interessos dels seus anteriors propietaris, i reconsideració del contingut de l'obra, que és un receptari domèstic i no pas vinculat a metges o apotecaris.
Research Interests:
... Una traducció al castellà actual dins Yolanda Eroles Arasa i José Valero Bernabéu, El libro de los secretos de Alberto Magno, Barcelona, MRA ... and another commentary on the Problems of Aristotle, dins «Bulletin of the History of... more
... Una traducció al castellà actual dins Yolanda Eroles Arasa i José Valero Bernabéu, El libro de los secretos de Alberto Magno, Barcelona, MRA ... and another commentary on the Problems of Aristotle, dins «Bulletin of the History of Medicine», 29 (1955), 517-523; Nancy G. Siraisi ...
Research Interests:
Research Interests:
The discovery of the account book of a veterinarian who practiced in rural Catalonia near Barcelona at the beginning of the seventeenth century provides an opportunity to raise the question of the range of activities associated with such... more
The discovery of the account book of a veterinarian who practiced in rural Catalonia near Barcelona at the beginning of the seventeenth century provides an opportunity to raise the question of the range of activities associated with such a practice. In effect, the account book proves that the veterinarian's practice included not only horses, as both medieval and modern sources imply, but also the entire group of animals in use in rural Catalonia. The excessive emphasis of internalist perspectives in research, the use of but a handful of sources and the lack of long-range studies have prevented us until now from adopting a more open viewpoint on this question.
Research Interests:
En el contexto catalán de los últimos siglos medievales, la cultura del baño, especialmente del baño termal, terapéutico, pero también del baño frío, fue ocasión, sobre todo entre las élites, para la sociabilidad, bendecida por el apoyo... more
En el contexto catalán de los últimos siglos medievales, la cultura del baño, especialmente del baño termal, terapéutico, pero también del baño frío, fue ocasión, sobre todo entre las élites, para la sociabilidad, bendecida por el apoyo de la prestigiosa medicina universitaria, pero también dio lugar a constantes ataques de los moralistas, mientras todo ello proporcionaba abundante material para la creación literaria. Las características del mercado de demanda de literatura médica explicarían la ausencia de una tratadística médica especializada en el particular durante este período.
Bathing, particularly thermal baths, which were therapeutic, but also cold baths, became an occasion for social gatherings in late-medieval Catalonia, especially among the elite. It had the sanction of the prestigious university medicine, but it was nevertheless an activity condemned by moralists, a situation that is frequently reflected in literary works. The characteristics of the medical literature market account for the absence of specialised treatises on this subject during this period.
Bathing, particularly thermal baths, which were therapeutic, but also cold baths, became an occasion for social gatherings in late-medieval Catalonia, especially among the elite. It had the sanction of the prestigious university medicine, but it was nevertheless an activity condemned by moralists, a situation that is frequently reflected in literary works. The characteristics of the medical literature market account for the absence of specialised treatises on this subject during this period.
Research Interests:
Research Interests:
Descripción y análisis del "Libro llamado el Porqué" (1567), versión castellana de Pedro de Ribas del exitoso "Liber de homine" o "Il Perché" (1474), a la vez régimen de salud y tratado de fisiognomía, escrito por el médico boloñés... more
Descripción y análisis del "Libro llamado el Porqué" (1567), versión castellana de Pedro de Ribas del exitoso "Liber de homine" o "Il Perché" (1474), a la vez régimen de salud y tratado de fisiognomía, escrito por el médico boloñés Girolamo Manfredi (ca 1430-1493). Se estudia la difusión de esta obra de Manfredi (las numerosas ediciones italianas realizadas en los siglos XV, XVI y XVII, la traducción catalana anónima impresa en 1499 y las cinco reimpresiones de la traducción castellana llevadas a cabo durante el siglo XVI) en el contexto de la proliferación del género de los problemata en la Castilla del siglo XVI.
Description and analysis of the "Libro llamado el Porqué" (1567), the Castilian version by Pedro de Ribas of the successful "Liber de homine" or "Il Perché" (1474), a regimen of health and a treatise of physiognomy, written by the Bolognese physician Girolamo Manfredi (ca. 1430-1493). The diffusion of Manfredi's work (the numerous Italian editions made in the 15th, 16th and 17th centuries, the anonymous Catalan translation printed in 1499 and the five reprints of the Castilian translation carried out during the 16th century) is studied in the context of the proliferation of the problemata gender in 16th-century Castile.
Description and analysis of the "Libro llamado el Porqué" (1567), the Castilian version by Pedro de Ribas of the successful "Liber de homine" or "Il Perché" (1474), a regimen of health and a treatise of physiognomy, written by the Bolognese physician Girolamo Manfredi (ca. 1430-1493). The diffusion of Manfredi's work (the numerous Italian editions made in the 15th, 16th and 17th centuries, the anonymous Catalan translation printed in 1499 and the five reprints of the Castilian translation carried out during the 16th century) is studied in the context of the proliferation of the problemata gender in 16th-century Castile.
Research Interests:
On étudie dans ce travail, avec une documentation pour la plupart inédite, le contrôle simultané sur les milieux spirituel, educationnel et notarial exercé par une paroisse catalane dans une petite ville en expansion (Santa Maria de... more
On étudie dans ce travail, avec une documentation pour la plupart inédite, le contrôle simultané sur les milieux spirituel, educationnel et notarial exercé par une paroisse catalane dans une petite ville en expansion (Santa Maria de Piera, évêché de Barcelone) à la fin du Moyen Âge. On relie ces trois milieux de contrôle, en les présentant comme les mécanismes fondamentaux qui ont permis à l'Église locale d'essayer de maintenir, dans une société changeante, l'exercice d'un véritable monopole de la parole qui lui rendait possible, avec la plus grande efficacité, sa direction spirituelle et sa médiation morale et culturelle.
Using largely unpublished documentation, this article studies the spiritual, educational, and notarial control exercized by the parish of an expanding, late-medieval Catalan town (Santa Maria de Piera, in the bishopric of Barcelona). These three related areas of control are viewed as the basic mechanisms that allowed the local church to maintain a monopoly of the word. It was this monopoly that, even in the face of a changing society, enabled the local church efficiently to maintain its directing role in spiritual guidance and in mediating cultural and moral ideals.
Using largely unpublished documentation, this article studies the spiritual, educational, and notarial control exercized by the parish of an expanding, late-medieval Catalan town (Santa Maria de Piera, in the bishopric of Barcelona). These three related areas of control are viewed as the basic mechanisms that allowed the local church to maintain a monopoly of the word. It was this monopoly that, even in the face of a changing society, enabled the local church efficiently to maintain its directing role in spiritual guidance and in mediating cultural and moral ideals.
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
Il processo di vernacolizzazione del sapere e in particolar modo del sapere scientifico (‘filosofia naturale’, ‘matematica’ e discipline derivate) è uno dei più interessanti fra quelli che si verificarono nell’Europa latina... more
Il processo di vernacolizzazione del sapere e in particolar modo del sapere scientifico (‘filosofia naturale’, ‘matematica’ e discipline derivate) è uno dei più interessanti fra quelli che si verificarono nell’Europa latina bassomedioevale. Radicata nelle profonde trasformazioni vissute dalla società dell’Occidente europeo fin dal passaggio dal basso all’alto Medioevo e che influirono in modo molto incisivo sulla scienza e sulla tecnica, la vernacolizzazione del sapere poté contare su decisivi alleati ai vertici della nuova società e della stessa istituzione universitaria. Tale processo costituì un ponte intellettuale e sociale per settori sociali e professionali extrauniversitari, ma che traevano vantaggio dal sapere emanato dalla nuova istituzione, si diffuse dal bacino del Mediterraneo nord-occidentale, crogiuolo di un nuovo sistema medico che funse da elemento propulsore nei confronti di altri ambiti del sapere. Fu questa l’area di espansione della comunità culturale catalana, nella quale lingua, il catalano, fu veicolato con notevole precocità, intensità e complessità - fin dagli ultimi decenni del secolo XIII - un ampio insieme di testi appartenenti a tutti i generi scientifici. Con la diffusione della stampa, il catalano mantenne la sua vitalità in molti di tali generi fino a quando, a partire dai primi decenni del secolo XVI, i cambi socio-politici che interessarono la Corona d’Aragona e il peso di un mercato privo di moderatori relegarono la produzione editoriale in questa lingua nel corso dei secoli successivi ai prodotti di maggiore diffusione, mentre il pubblico che ne aveva fatto uso per i suoi obiettivi sociali e professionali trovava altri strumenti linguistici più appropriati. L’ambito ben circoscritto della tematica ed un’eccezionale conservazione delle fonti storiche consentono uno studio completo del processo di vernacolizzazione del sapere in aerea catalana.
Research Interests:
Sumari del volum: https://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=cataleg&subModuleName=cerca_rapida&idCatalogacio=1160 Publicacions de la UNiversitat de València:... more
Sumari del volum: https://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=cataleg&subModuleName=cerca_rapida&idCatalogacio=1160
Publicacions de la UNiversitat de València: http://puv.uv.es/la-ciencia-en-la-historia-dels-paisos-catalans-vol-i.html
Publicacions de la UNiversitat de València: http://puv.uv.es/la-ciencia-en-la-historia-dels-paisos-catalans-vol-i.html
Research Interests:
Edició i estudi d'un llibre de menescalia anònim en català procedent de Morella que es conserva en una còpia del segon quart del segle XIV, a la Societat Castellonenca de Cultura (Castelló de la Plana). L'obra és important per ser tan... more
Edició i estudi d'un llibre de menescalia anònim en català procedent de Morella que es conserva en una còpia del segon quart del segle XIV, a la Societat Castellonenca de Cultura (Castelló de la Plana). L'obra és important per ser tan primerenca (l'original d'aquesta còpia potser és de finals del segle XIII) i per a entendre l'elaboració autòctona de manuals de menescalia en català, adaptats a les necessitats dels usuaris de les cavalleries del país. L'edició s'acompanya d'un estudi codicològic, historicocultural i lingüístic, i d'un índex del vocabulari tècnic.
Research Interests:
"La ciència en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement" il·lustra des d’una nova perspectiva el marc cultural on s’inscriuen l’opus lul·lià i la seva tradició als països de l’antiga Corona d’Aragó. Els inicis de l’ús del català com a... more
"La ciència en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement" il·lustra des d’una nova perspectiva el marc cultural on s’inscriuen l’opus lul·lià i la seva tradició als països de l’antiga Corona d’Aragó. Els inicis de l’ús del català com a llengua de comunicació científica i tècnica en el món del llibre manuscrit i el de la primera impremta, amb una demanda social important entre finals del segle XIII i principis del segle XVI, són analitzats en el context de diferents processos esdevinguts a l’occident europeu del moment: per una banda, l’empenta dels laics per accedir al saber, interessats especialment per la filosofia i les ciències, però molt en particular per tot el que es relacionava amb la salut i la natura, i amb una decidida opció per les llengües vernaculars; i per l’altra, l’èxit d’un nou sistema de creació i difusió del coneixement, fonamentat en la institució universitària, el qual es continuava expressant en llatí, però que havia d’incorporar una gran massa de pràctics desconeixedors de la llengua acadèmica. Aquest llibre ofereix, per primera vegada, un recorregut complet per les realitzacions en català pertanyents a totes les àrees del que avui anomenem ciència (medicina humana i veterinària, ciències naturals, astronomia, geografia, agronomia, aritmètica, etc.), i n’incorpora d’altres de relacionades que a l’època tenien una consideració ben diferent de l’actual (astrologia, alquímia, màgia, endevinació). Aquesta segona edició revisada i ampliada n’actualitza els continguts amb noves dades i nous textos, i amb la bibliografia més recent.
http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=06710
Ressenyes a Sciència.cat DB bib744: http://www.sciencia.cat/scienciacat-db?bib=744
http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=06710
Ressenyes a Sciència.cat DB bib744: http://www.sciencia.cat/scienciacat-db?bib=744
Research Interests:
Este libro presenta la edición del texto original en catalán y la traducción castellana del manual de tintorería de Joanot Valero, un artesano del tinte oriundo de Sarrión (localidad del sur de Aragón cercana a la frontera del antiguo... more
Este libro presenta la edición del texto original en catalán y la traducción castellana del manual de tintorería de Joanot Valero, un artesano del tinte oriundo de Sarrión (localidad del sur de Aragón cercana a la frontera del antiguo reino de Valencia). El manual es un recetario para la tintura de paños de lana, con más de un centenar de fórmulas para la aplicación del tinte y los quitamanchas, y para el tratamiento de posibles incidencias en la salud de los artesanos. Presenta puntos en común con los manuales de tintorería de la Italia bajomedieval, pero tiene una naturaleza más práctica, ya que el autor recopiló las recetas para su propio uso. Se trata de un ejemplo excepcional de la denominada Fachliteratur (literatura técnica de los oficios) en el marco ibérico medieval y renacentista, y más concretamente en el ámbito catalán, en el que constituye un testimonio único en su género y época.
This book presents the edited original Catalan text of Joanot Valero's manual of dyeing together with its Spanish translation. Valero was a craftsman native to Sarrión (a town in Aragon near the southern border with the ancient kingdom of Valencia). The manual is a recipe book for the dyeing of woollen cloth, with over a hundred formulas for the application of dyes and cleaning fluids, and treatment of the effects on the health of the artisans. It shares points in common with the manuals of late medieval Italy dyers, but takes a more practical approach, since the author compiled the recipes for his own use. This is an outstanding example of the so-called Fachliteratur (technical literature on craft trades) from medieval and Renaissance Iberia, and particularly Catalonia, which is a unique testimony of its type and age.
http://editorial.csic.es/publicaciones/libros/11947/978-84-00-09384-6/tintoreria-y-medicina-en-la-valencia-del-siglo-xv-.html
This book presents the edited original Catalan text of Joanot Valero's manual of dyeing together with its Spanish translation. Valero was a craftsman native to Sarrión (a town in Aragon near the southern border with the ancient kingdom of Valencia). The manual is a recipe book for the dyeing of woollen cloth, with over a hundred formulas for the application of dyes and cleaning fluids, and treatment of the effects on the health of the artisans. It shares points in common with the manuals of late medieval Italy dyers, but takes a more practical approach, since the author compiled the recipes for his own use. This is an outstanding example of the so-called Fachliteratur (technical literature on craft trades) from medieval and Renaissance Iberia, and particularly Catalonia, which is a unique testimony of its type and age.
http://editorial.csic.es/publicaciones/libros/11947/978-84-00-09384-6/tintoreria-y-medicina-en-la-valencia-del-siglo-xv-.html
Research Interests:
Estudi i edició crítica de l'únic fragment conservat de la traducció catalana del "Lilium medicine" (1303-1305) de Bernat de Gordon, una de les obres fonamentals en la instrucció dels metges de la Baixa Edat Mitjana, que ens ha arribat en... more
Estudi i edició crítica de l'únic fragment conservat de la traducció catalana del "Lilium medicine" (1303-1305) de Bernat de Gordon, una de les obres fonamentals en la instrucció dels metges de la Baixa Edat Mitjana, que ens ha arribat en una cinquantena de manuscrits llatins (i onze edicions impreses dels segles XV al XVII) i traduïda a diverses llengües vernacles. El fragment de la traducció catalana, que parteix de l'original llatí, conté la part final del llibre VII i, per tant, de l'obra: l'antidotari sencer (capítols 21-25) i un capítol anterior (el 20). El testimoni català forma part d'una miscel·lània mèdica d'un barber-cirurgià de Barcelona datada l'any 1435 i més tard adquirida als encants per Hernando Colón (Sevilla, Biblioteca Colombina, ms. 7-4-27). La presència de les vacil·lacions d'estil i de grafia pròpies de la 'scripta' librària catalana primitiva permet datar la traducció a començaments del segle XIV, de manera que s'inscriuria en la primera etapa el procés de traducció al català d'escrits mèdics i filosoficonaturals que va tenir lloc a la Corona d'Aragó en el tombant del segle XIII al XIV, coincidint amb el regnat de Jaume II (1291-1327). S'hauria produït, per tant, en el mateix període que es van traduir obres tan destacades com la "Chirurgia" de Teodoric de Borgognoni (1302-1304 i 1311), el "Regimen sanitatis" d'Arnau de Vilanova (1305-1310), la "Chirurgia parva" de Lanfranc de Milà (1329), els "Aforismes" d'Hipòcrates, el "Dragmaticon philosophie" de Guillem de Conches, el "Canon" d'Avicenna, el "Secretum secretorum" pseudoaristotèlic o el "Thesaurus pauperum". L'anàlisi de la traducció castellana del "Lilium", impresa a Sevilla el 1495, permet demostrar que la traducció catalana i la castellana són independents. En l'estudi també es compara la traducció catalana amb la francesa.
Research Interests:
Estudi i edició d'un breu tractat de medicina i sanitat militar que Arnau de Vilanova composà en ocasió de l’expedició contra Almeria organitzada per Jaume II durant els anys 1309 i 1310. L'estudi bilingüe (català i anglès) que... more
Estudi i edició d'un breu tractat de medicina i sanitat militar que Arnau de Vilanova composà en ocasió de l’expedició contra Almeria organitzada per Jaume II durant els anys 1309 i 1310. L'estudi bilingüe (català i anglès) que l'acompanya (que inclou, revisada, una part de la tesi doctoral de Ll. CIfuentes i actualitza treballs anteriors de M.R. McVaugh) és del tot inestimable pels interessats en la història militar de la Baixa Edat Mitjana.
http://www.fundacionoguera.com/fitxa-publicacio.asp?idp=153
http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=04916
http://www.fundacionoguera.com/fitxa-publicacio.asp?idp=153
http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=04916
Research Interests:
Estudi i edició de la traducció arabollatina feta per Arnau de Vilanova del "Llibre dels medicaments simples" d'Abu-s-Salt de Dénia, que visqué a la Península Ibèrica i al Nord d’Àfrica entre els segles XI i XII. El volum inclou un estudi... more
Estudi i edició de la traducció arabollatina feta per Arnau de Vilanova del "Llibre dels medicaments simples" d'Abu-s-Salt de Dénia, que visqué a la Península Ibèrica i al Nord d’Àfrica entre els segles XI i XII. El volum inclou un estudi bilingüe, en català i en anglès, i també l'edició de l'original àrab i una transcripció del manuscrit de la traducció catalana del s. XIV feta del llatí.
http://www.fundacionoguera.com/fitxa-publicacio.asp?idp=215
http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=06359
http://www.fundacionoguera.com/fitxa-publicacio.asp?idp=215
http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=06359
Research Interests:
No fa gaire que s’ha descobert la gran riquesa de textos científics i filosòfics escrits en les llengües vernacles europees durant l’Edat Mitjana. Els Estudis ICREA sobre Vernacularització analitzen el cas del català en el context de... more
No fa gaire que s’ha descobert la gran riquesa de textos científics i filosòfics escrits en les llengües vernacles europees durant l’Edat Mitjana. Els Estudis ICREA sobre Vernacularització analitzen el cas del català en el context de moviments paral·lels arreu d’Europa, incloent-hi les traduccions de l’hebreu i a l’hebreu.
http://www.pamsa.cat/pamsa/cataleg/El-saber-i-les-llengues-vernacles-a-lepoca-de-Llull-i-Eiximenis-Estudis-ICREA-sobre-vernacularitzacio.html
Presentació i sumari: http://www.sciencia.cat/noticies/documents/icrea2009-sumari.pdf
http://www.pamsa.cat/pamsa/cataleg/El-saber-i-les-llengues-vernacles-a-lepoca-de-Llull-i-Eiximenis-Estudis-ICREA-sobre-vernacularitzacio.html
Presentació i sumari: http://www.sciencia.cat/noticies/documents/icrea2009-sumari.pdf
Research Interests:
Estudio histórico sobre el termalismo en la villa de Caldes de Montbui realizado por diversos especialistas. La primera parte está dedicada a los baños de Caldes de Montbui, y comprende dos capítulos en los que se estudian las termas... more
Estudio histórico sobre el termalismo en la villa de Caldes de Montbui realizado por diversos especialistas. La primera parte está dedicada a los baños de Caldes de Montbui, y comprende dos capítulos en los que se estudian las termas romanas y los baños desde la época medieval a la Ilustración. En la segunda parte, se estudia el termalismo contemporáneo y la comunidad balnearia, que los autores estudian bajo los aspectos científicos y organizativos del termalismo y de la hidroterapia contemporánea, los enfermos y enfermedades en las memorias médicas del Cuerpo de médicos de baños y la polémica tradicional en relación con la ciencia, el ocio y el negocio. La tercera parte, que consta de tres capítulos, se dedica a la práctica termal en los balnearios en el contexto urbano, en la vida social y cultural en los balnearios de Caldes de Montbui.
Research Interests:
Medicina i guerra a l’Europa baix-medieval és un estudi del procés de creació i desenvolupament del nou sistema mèdic, que va aparèixer a l’Occident llatí a partir de la darreria del segle XIII, centrat en l’anàlisi de la conjuntura... more
Medicina i guerra a l’Europa baix-medieval és un estudi del procés de creació i desenvolupament del nou sistema mèdic, que va aparèixer a l’Occident llatí a partir de la darreria del segle XIII, centrat en l’anàlisi de la conjuntura bèl·lica. ------ Medicine and War in Late Medieval Europe is a study of the process by which the new medical system, which appeared in the Latin West from the late thirteenth century onwards, was created and developed, focused on the analysis of warfare. ------- http://hdl.handle.net/10803/671571
Research Interests:
Biobibliography of Lluís Faraudo de Saint-Germain.
http://www.sciencia.cat/lluis-faraudo-de-saint-germain-1867-1957
http://www.sciencia.cat/lluis-faraudo-de-saint-germain-1867-1957
Research Interests:
Biobibliography of Teodorico Borgognoni.
In: Medieval Science, Technology and Medicine: An Encyclopedia, ed. Thomas F. Glick, Steven J. Livesey & Faith Wallis, London, Routledge, 2005, pp. 95-96.
In: Medieval Science, Technology and Medicine: An Encyclopedia, ed. Thomas F. Glick, Steven J. Livesey & Faith Wallis, London, Routledge, 2005, pp. 95-96.
Research Interests:
Comentari del passatge del "Llibre dels fets" de Jaume I en el qual es narra com el rei personalment va assistir d'urgència un cavaller ferit durant el setge de Borriana. URL:... more
Comentari del passatge del "Llibre dels fets" de Jaume I en el qual es narra com el rei personalment va assistir d'urgència un cavaller ferit durant el setge de Borriana.
URL: http://www.recercaenaccio.cat/basic/un-atac-nocturn-dels-sarrains-i-una-intervencio-quirurgica-durgencia/
Projecte de divulgació digital: "El 'Llibre dels fets' de Jaume I", dir. X. Renedo, a Recerca en acció, 2008 http://www.recercaenaccio.cat/?s=&tag=el-llibre-dels-fets-digital&cat=100,1&order_by=title&order=ASC
URL: http://www.recercaenaccio.cat/basic/un-atac-nocturn-dels-sarrains-i-una-intervencio-quirurgica-durgencia/
Projecte de divulgació digital: "El 'Llibre dels fets' de Jaume I", dir. X. Renedo, a Recerca en acció, 2008 http://www.recercaenaccio.cat/?s=&tag=el-llibre-dels-fets-digital&cat=100,1&order_by=title&order=ASC
Research Interests:
Biobliography of Luis García Ballester (Catalan and English versions).
http://www.sciencia.cat/luis-garcia-ballester-1936-2000 (Catalan)
http://www.sciencia.cat/luis-garcia-ballester-1936-2000-0 (English)
http://www.sciencia.cat/luis-garcia-ballester-1936-2000 (Catalan)
http://www.sciencia.cat/luis-garcia-ballester-1936-2000-0 (English)
Research Interests:
Comentari del passatge del "Llibre dels fets" de Jaume I en el qual es narra com el rei va ser ferit al cap per un dard de ballesta durant el setge de la ciutat de València. URL:... more
Comentari del passatge del "Llibre dels fets" de Jaume I en el qual es narra com el rei va ser ferit al cap per un dard de ballesta durant el setge de la ciutat de València.
URL: http://www.recercaenaccio.cat/basic/el-dia-que-una-fletxa-gairebe-mata-jaume-i/
Projecte de divulgació digital: "El 'Llibre dels fets' de Jaume I", dir. X. Renedo, a Recerca en acció, 2008 http://www.recercaenaccio.cat/?s=&tag=el-llibre-dels-fets-digital&cat=100,1&order_by=title&order=ASC
URL: http://www.recercaenaccio.cat/basic/el-dia-que-una-fletxa-gairebe-mata-jaume-i/
Projecte de divulgació digital: "El 'Llibre dels fets' de Jaume I", dir. X. Renedo, a Recerca en acció, 2008 http://www.recercaenaccio.cat/?s=&tag=el-llibre-dels-fets-digital&cat=100,1&order_by=title&order=ASC
Research Interests:
Medicine in Catalan, from the manuscript to the printing press: Translations, original works and the demand for them in the Middle Ages and the Renaissance Catalan and English versions:... more
Medicine in Catalan, from the manuscript to the printing press: Translations, original works and the demand for them in the Middle Ages and the Renaissance
Catalan and English versions:
http://www.sciencia.cat/biblioteca/temes/medicina.htm (Catalan)
http://www.sciencia.cat/temes/medicine-catalan-manuscript-printing-press (English)
Catalan and English versions:
http://www.sciencia.cat/biblioteca/temes/medicina.htm (Catalan)
http://www.sciencia.cat/temes/medicine-catalan-manuscript-printing-press (English)
Research Interests:
Presentation of the Manuel Díez veterinary medicine manual (c. 1424-1436):
http://www.sciencia.cat/temes/manuel-diez-i-el-seu-manual-de-menescalia
http://www.sciencia.cat/temes/manuel-diez-i-el-seu-manual-de-menescalia
Research Interests:
Research Interests:
Research Interests:
MedCat posa a l’abast de la recerca un corpus documental per a l’estudi de la història social i cultural de la medicina i de la salut (humana i animal) d’un abast i una importància extraordinaris. L’estructura social i administrativa de... more
MedCat posa a l’abast de la recerca un corpus documental per a l’estudi de la història social i cultural de la medicina i de la salut (humana i animal) d’un abast i una importància extraordinaris. L’estructura social i administrativa de l’antiga Corona d’Aragó (Aragó, Catalunya, València, Balears i altres territoris mediterranis), vigent entre els segles XII i XVIII, va originar un volum documental d’una magnitud que, malgrat les pèrdues i destruccions, admet poques comparacions a l’Occident europeu. Des de la florida dels estudis històrics i filològics al segle XIX, aquest patrimoni ha estat objecte de tot de recerques individuals més o menys sistemàtiques, que han aconseguit exhumar una quantitat ingent de documents, encara majoritàriament inèdits. MedCat promou les sinergies necessàries per a assegurar que aquest gran corpus documental no es perdi o quedi fora de l’abast de la recerca, gràcies a les possibilitats de classificació i difusió que ofereixen les Humanitats digitals. Amb MedCat, l’investigador té al seu abast un instrument incomparable que posa en relleu la recerca efectuada durant molts anys a l'àmbit catalanoaragonès; un material de gran qualitat, que promourà nous projectes de recerca, nacionals i internacionals. És una iniciativa de finançament públic que es presenta en accés obert. ---------- MedCat makes a documentary corpus, extraordinary in its scope and importance, available to research, for the study of the social and cultural history of (human and animal) medicine and health care. From the twelfth to the eighteenth centuries, the social and administrative structure of the old Crown of Aragon (Aragon, Catalonia, Valencia, the Balearic Islands and other Mediterranean territories) generated an enormous volume of documents that, despite loss and destruction, has few equals in Western Europe. Ever since the study of history and philology flourished in the nineteenth century, this heritage has been the object of all manner of individual research work, more or less systematic, which has succeeded in bringing to light a huge volume of documents, most of them still unpublished. MedCat, a publicly funded open access initiative, enables the synergies necessary to ensure that this great corpus of documents is neither lost nor remains unavailable to research, thanks to the possibilities for classification and dissemination offered by the digital Humanities. With MedCat, researchers have to hand an incomparable tool that highlights the research done for many years in Catalan-Aragonese territory, material of superb quality that will stimulate new national and international research projects.
Research Interests:
Sciència.cat DB és una base de dades relacional sobre les obres científiques i tècniques escrites en català o traduïdes al català des de finals del segle XIII fins a les primeres dècades del segle XVI. Sistematitza la informació en els... more
Sciència.cat DB és una base de dades relacional sobre les obres científiques i tècniques escrites en català o traduïdes al català des de finals del segle XIII fins a les primeres dècades del segle XVI. Sistematitza la informació en els següents àmbits interconnectats: Obres (catàleg d'obres); Manuscrits (catàleg de llibres manuscrits); Impresos (catàleg de llibres incunables i impresos antics, fins a 1800); Documents (catàleg de documents d'arxiu sobre les obres i el seu context); Persones (catàleg d'autors, traductors, comitents, etc.); Llocs (catàleg de topònims); Bibliografia (catàleg d'edicions modernes i de la bibliografia secundària de les obres i el seu context internacional); Temes (repertori de temes presents a les obres); i Vocabulari (catàleg del lèxic especialitzat). http://www.sciencia.cat/que-es-scienciacat-db -------- Sciència.cat DB is a relational database on scientific and technological works written in Catalan or translated into Catalan from the end of the 13th century to the beginnings of the 16th century. The information is systematized according to the following fields which are interconnected: Works (catalogue of works); Manuscript books (catalogue of manuscript books); Early printed books (catalogue of incunabula and early printed books, up to 1800); Archival sources (catalogue of archival sources on the works and their context); People (catalogue of authors, translators, committents, etc.); Places (catalogue of toponyms); Bibliography (catalogue of modern editions and secondary literature on the works and their international context); Themes (repertory of themes that can be found in the works); and Vocabulary (catalogue of specialised vocabulary). http://www.sciencia.cat/what-scienciacat-db
Research Interests:
Vídeo i diapositives de la sessió presentada al Seminari de Literatura i Cultura de l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna (SLIMM), del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, el 13 d'abril de 2021.
Research Interests:
Journée d'étude dans le cadre du projet Aldebrandin-en-ligne