Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Skip to main content
Emili Samper Prunera
  • Universitat Rovira i Virgili
    Av. Catalunya, 35
    43002 Tarragona
  • Professor agregat del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). La meva recer... moreedit
Després de la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017, la Guàrdia Civil va enviar al Tribunal Suprem un informe amb la relació d’actes de suposada violència contra els cossos policials que... more
Després de la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017, la Guàrdia Civil va enviar al Tribunal Suprem un informe amb la relació d’actes de suposada violència contra els cossos policials que s’havien enviat a Catalunya per evitar-ne la celebració. Segons aquest informe, l’escenari dels episodis més violents havia estat el poble de Sant Esteve de les Roures, una població inexistent. A partir d’aquell moment i de manera vertiginosa, Sant Esteve de les Roures va cobrar vida a internet, amb la creació de perfils que mostraven tots els serveis i les entitats d’aquest poble de 750.000 habitants presidit per l’alcalde Josep Orni. El propòsit d’aquest article és resseguir la creació espontània i popular d’aquest poble inventat per la Guàrdia Civil com a exemple de l’ús de l’humor (i el folklore) en moments de crisi.
"Carles Riba i les traduccions de les rondalles dels germans Grimm". In Àlex Martín, Adolf Piquer & Fernando Sánchez (cur.): Actes del Setzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Vol. III. Barcelona: Associació... more
"Carles Riba i les traduccions de les rondalles dels germans Grimm". In Àlex Martín, Adolf Piquer & Fernando Sánchez (cur.): Actes del Setzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Vol. III. Barcelona: Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes/Universitat de Salamanca/Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015, p. 261-271.
"Preocupacions populars versus progrés: folklore i pedagogia en l'obra de Cels Gomis". In Alexandre Bataller & Margalida Coll (eds.): Literatura oral i educació: simbiosi i complicitats. Alacant: Grup d'Estudis Etnopoètics/Arxiu de... more
"Preocupacions populars versus progrés: folklore i pedagogia en l'obra de Cels Gomis". In Alexandre Bataller & Margalida Coll (eds.): Literatura oral i educació: simbiosi i complicitats. Alacant: Grup d'Estudis Etnopoètics/Arxiu de Tradicions de l'Alguer, 2014, p. 53-61.
"In memoriam Josep M. Pujol (1947-2012)". In Anna Francés & Jaume Guiscafrè (eds.): Erotisme i tabús en l'etnopoètica. Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert/Arxiu de Tradicions de l'Alguer/Grup d'Estudis Etnopoètics, 2013,... more
"In memoriam Josep M. Pujol (1947-2012)". In Anna Francés & Jaume Guiscafrè (eds.): Erotisme i tabús en l'etnopoètica. Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert/Arxiu de Tradicions de l'Alguer/Grup d'Estudis Etnopoètics, 2013, p. 11-30.
"Rere la petjada de Cels Gomis: obra folklòrica i territori". In Dari Escandell & Maria Jesús Francés (eds.): Etnopoètica i territori: unitat i diversitat. Dolianova: Grafica del Parteolla, "Sèrie Actes, 12", 2011, p. 89-97.
"Interferència i cultura popular: la sensibilitat lingüística de Cels Gomis". In Imma Creus, Maite Puig & Joan R. Veny (coord.): Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Lleida, 2009. Vol. III.... more
"Interferència i cultura popular: la sensibilitat lingüística de Cels Gomis". In Imma Creus, Maite Puig & Joan R. Veny (coord.): Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Lleida, 2009. Vol. III. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, "Textos i Estudis de Cultura Catalana, 162", 2011, p. 81-90.
"Etnopoètica 2.0: la difusió d’activitats sobre folklore a la xarxa. L’exemple de l’Arxiu de Folklore (URV)". In Mònica Sales & Caterina Valriu (eds.): Etnopoètica: incidència, difusió i comunicació en el món contemporani. Dolianova:... more
"Etnopoètica 2.0: la difusió d’activitats sobre folklore a la xarxa. L’exemple de l’Arxiu de Folklore (URV)". In Mònica Sales & Caterina Valriu (eds.): Etnopoètica: incidència, difusió i comunicació en el món contemporani. Dolianova: Grafica del Parteolla, "Sèrie Actes, 11", 2010, p. 61-74.
"La vall de Benasc segons Cels Gomis: una illa entre muntanyes". In Joan Armangué & Caterina Valriu (eds.): Illes i insularitat en el folklore dels Països Catalans. Dolianova: Grafica del Parteolla, "Sèrie Actes, 10", 2009, p. 193-201.
Folklore i Romanticisme. Els estudis etnopoètics de la Renaixença, p. 83-98.
"Relacions entre gèneres etnopoètics: ‘L’home de la lluna’". In Caterina Valriu & Joan Armangué (eds.): Els gèneres etnopoètics: competència i actuació. Dolianova: Grafica del Parteolla, "Sèrie Actes, 8", 2007, p. 139-158.
"Notes biogràfiques de Cels Gomis i Mestre: ideologia i folklore". In Joan Armangué (ed.): La biografia popular. De l’hagiografia al gossip. Dolianova: Grafica del Parteolla, "Sèrie Actes, 7", 2006, p. 97-106.
The Folklore Archive at the Rovira i Virgili University (URV) is a university archive. The materials it stores are products of the fieldwork conducted by students on the Catalan Studies programme and the work done by professors... more
The Folklore Archive at the Rovira i Virgili University (URV) is a university archive. The materials it stores are products of the fieldwork conducted by students on the Catalan Studies programme and the work done by professors researching into folk literature. From the year of its creation to the present, the Archive has adapted to the needs of the society of which it is a part. The present article discusses two issues. First, it explains how the results from our university research are transferred from the Archive to society (web, specialized digital resources, social networks, etc.). And second, it describes a specific activity entitled La ciutat a cau d'orella (The whispering city), which focuses on legends and involves several entities in Tarragona (city hall, public library, schools, youth organizations, writing workshops, etc.). This activity can be regarded as a way of developing mutual relations between the academic world and the general public.
Del 10 al 12 de maig de 2023, el Colégio Almada Negreiros de la Universidade Nova de Lisboa va acollir la celebració de la VII edició del Congresso Internacional do Romanceiro, organitzat per l’Instituto de Estudos de Literatura e... more
Del 10 al 12 de maig de 2023, el Colégio Almada Negreiros de la Universidade Nova de Lisboa va acollir la celebració de la VII edició del Congresso Internacional do Romanceiro, organitzat per l’Instituto de Estudos de Literatura e Tradição de la Faculdade de Ciências Sociais e Humanas (UNL) i la Fundación Ramón Menéndez Pidal. Es donava continuïtat, així, a les edicions anteriors del congrés, celebrades a Madrid l’any 2019 i a Coïmbra el 2017, i en aquesta ocasió s’homenatjava Giuseppe di Stefano per la seva important aportació en aquest camp d’estudi.
A mitjan segle XIX té lloc a Catalunya un programa de reelaboració de formes i temes de la cançó i la narrativa populars que acosta aquests gèneres a un públic més ampli i no estrictament erudit. En aquest moviment, vertebrat al voltant... more
A mitjan segle XIX té lloc a Catalunya un programa de reelaboració de formes i temes de la cançó i la narrativa populars que acosta aquests gèneres a un públic més ampli i no estrictament erudit. En aquest moviment, vertebrat al voltant de la Renaixença, hi trobem el nom de la folklorista Joaquima Santamaria i Ventura. Sota el pseudònim d’Anna de Valldaura publica les Tradicions religioses de Catalunya, un recull de llegendes literaturitzades a partir de fonts orals que tracten temes religiosos i que apareixen a la premsa de l’època i en diferents edicions. L’objectiu d’aquest article és estudiar i valorar les contribucions fetes per aquesta escriptora a partir de l’establiment del corpus de relats publicats, la relació entre les diferents edicions (o llibres) i la seva classificació.
L' any 1899 La Nació Catalana va convocar un concurs per canviar la lletra de l'himne Els Segadors. Aquesta iniciativa va ser rebutjada frontalment per l' Agrupació Folklòrica que considerava que es malmetia una cançó popular. Aquest... more
L' any 1899 La Nació Catalana va convocar un concurs per canviar la lletra de l'himne Els Segadors. Aquesta iniciativa va ser rebutjada frontalment per l' Agrupació Folklòrica que considerava que es malmetia una cançó popular. Aquest rebuig va ser compartit per reconegudes personalitats de l' època, entre les quals s'hi troben folkloristes com Francesc Maspons i Labrós o Cels Gomis. Tot i el rebuig mostrat, Gomis va redactar una nova lletra per a l'himne que no va enviar mai i que s'ha conservat al seu fons personal. En aquest article es ressegueix aquest episodi polèmic, amb les reaccions suscitades a la premsa, i es recupera la proposta de lletra per a l'himne que aquest folklorista no va arribar a publicar mai.
After the referendum on the self-determination of Catalonia held on 1 October 2017, the Guardia Civil sent the Supreme Court a report listing acts of alleged violence against police forces that had been sent to Catalonia to stop the... more
After the referendum on the self-determination of Catalonia held on 1 October 2017, the Guardia Civil sent the Supreme Court a report listing acts of alleged violence against police forces that had been sent to Catalonia to stop the referendum from being held. According to the report, the most violent events took place in the village of Sant Esteve de les Roures, a non-existent town. From that moment on, Sant Esteve de les Roures came to life online, as profiles were created for all the services and institutions of the town of 750,000 inhabitants, presided over by its mayor, Josep Orni. The aim of this paper is to trace the general public's spontaneous creation of Sant Esteve de les Roures, a town invented by the Guardia Civil, as an illustration of creativity and an example of a community overcoming a political crisis through humour.
Albert Sánchez Piñol's novel Fungus marks the writer's return to fantastic literature and involves the appearance of fungus, fantastic beings that can be identified with menairons. This article examines this novel, taking into account the... more
Albert Sánchez Piñol's novel Fungus marks the writer's return to fantastic literature and involves the appearance of fungus, fantastic beings that can be identified with menairons. This article examines this novel, taking into account the role and characterisation of these beings, as well as the use of other elements from folklore that the writer uses in a fictional key and under an ironic perspective, in accordance with his narrative universe. The book becomes, from this point of view, an example of the literary use of folklore in fiction.
En l'obra de Paco Roca (València, 1969) trobem tres còmics en què apareix dibuixat l'exili: El faro (2004), amb la fugida d'un jove republicà; El ángel de la retirada (2010)-amb guió de Serguei Dounovetz-, que se centra en els fills d'uns... more
En l'obra de Paco Roca (València, 1969) trobem tres còmics en què apareix dibuixat l'exili: El faro (2004), amb la fugida d'un jove republicà; El ángel de la retirada (2010)-amb guió de Serguei Dounovetz-, que se centra en els fills d'uns exiliats republicans a França, i Los surcos del azar (2013), que narra les accions de La Nueve, la companyia formada majoritàriament per republicans espanyols que van participar en la Segona Guerra Mundial. L'objectiu d'aquest article és veure quin tractament dona l'autor a la figura de l'exiliat en aquestes tres obres, que poden formar una trilogia de l'exili dins la seva producció artística.

The figure of the exile in Paco Roca's exile trilogy Abstract: In the work of Paco Roca (Valencia, 1969) we find three comic books in which exile is depicted: El faro (2004), with the escape of a young Republican; El ángel de la retirada (2010)-scripted by Serguei Dounovetz-, which focuses on the children of some Republican exiles in France, and Los surcos del azar (2013), which narrates the actions of La Nueve, the company formed mainly by Spanish Republicans who participated in the Second World War. The aim of this article is to grasp what treatment the author gives to the figure of the exile in these three works, which may form an exile trilogy within his artistic production.
"Notes biogràfiques de Cels Gomis i Mestre: ideologia i folklore". In Joan Armangué (ed.): La biografia popular. De l’hagiografia al gossip. Dolianova: Grafica del Parteolla, "Sèrie Actes, 7", 2006, p.... more
"Notes biogràfiques de Cels Gomis i Mestre: ideologia i folklore". In Joan Armangué (ed.): La biografia popular. De l’hagiografia al gossip. Dolianova: Grafica del Parteolla, "Sèrie Actes, 7", 2006, p. 97-106.
"In memoriam Josep M. Pujol (1947-2012)". In Anna Francés & Jaume Guiscafrè (eds.): Erotisme i tabús en l'etnopoètica. Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert/Arxiu de Tradicions de... more
"In memoriam Josep M. Pujol (1947-2012)". In Anna Francés & Jaume Guiscafrè (eds.): Erotisme i tabús en l'etnopoètica. Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert/Arxiu de Tradicions de l'Alguer/Grup d'Estudis Etnopoètics, 2013, p. 11-30.
Kesse 42: 37--39.
L’1 d’octubre de 1907 apareix a Barcelona Cataluna: revista quincenal ilustrada . Editada per la casa editorial Vda. de Luis Tasso, i sota la direccio de Cels Gomis i Mestre (1841-1915), la revista neix amb l’objectiu d’oferir una visio... more
L’1 d’octubre de 1907 apareix a Barcelona Cataluna: revista quincenal ilustrada . Editada per la casa editorial Vda. de Luis Tasso, i sota la direccio de Cels Gomis i Mestre (1841-1915), la revista neix amb l’objectiu d’oferir una visio real de Catalunya a les terres castellanoparlants. Es preten, d’aquesta manera, donar a coneixer la realitat catalana, evidenciar els greuges patits pels catalans i divulgar els motius que els porten a fer les seves reivindicacions. Tipograficament, la publicacio te una presentacio excel·lent i els articles s’acompanyen de fotografies de gran qualitat. De periodicitat quinzenal, la revista te una curta durada i es publica fins al 15 de setembre de 1908, amb un total de vint-i-quatre numeros. Com el seu mateix titol indica, el castella es la llengua vehicular triada en la redaccio dels continguts de la revista. El motiu, justificat pel mateix director al segon numero, no es altre que el de donar a coneixer la nostra realitat fora de les terres de parl...
"Rere la petjada de Cels Gomis: obra folklòrica i territori". In Dari Escandell & Maria Jesús Francés (eds.): Etnopoètica i territori: unitat i diversitat. Dolianova: Grafica del Parteolla, "Sèrie Actes,... more
"Rere la petjada de Cels Gomis: obra folklòrica i territori". In Dari Escandell & Maria Jesús Francés (eds.): Etnopoètica i territori: unitat i diversitat. Dolianova: Grafica del Parteolla, "Sèrie Actes, 12", 2011, p. 89-97.
This volume contains a selection of three translations of articles by Josep M. Pujol (Barcelona, 1947–2012), one in each of the three areas that he defined to characterise his work in the field of folklore: the theory of interactive... more
This volume contains a selection of three translations of articles by Josep M. Pujol (Barcelona, 1947–2012), one in each of the three areas that he defined to characterise his work in the field of folklore: the theory of interactive artistic communication; the history of folklore studies and folk literature; and folk narrative. The three articles give a taste of the important contributions he made to the study of folklore, and which have been studied and contextualised by Carme Oriol in the introduction that precedes the three texts. This edition also includes the complete folkloric bibliography of Josep M. Pujol in chronological order, with all the references. Llegir a Google Books
Beceroles: lletres de llengua i literatura 6: 37--52
La Setmana del Comic de Tarragona son unes jornades organitzades pel col·lectiu Deliropolis dedicades a l’estudi de l’art sequencial, que, des del 2008, se celebren amb una periodicitat anual a la ciutat de Tarragona. Fins avui se n’han... more
La Setmana del Comic de Tarragona son unes jornades organitzades pel col·lectiu Deliropolis dedicades a l’estudi de l’art sequencial, que, des del 2008, se celebren amb una periodicitat anual a la ciutat de Tarragona. Fins avui se n’han fet tres edicions. Les jornades acullen conferencies sobre diferents aspectes del comic, exposicions i publicacions amb material inedit d’autors locals i internacionals, aixi com altres actes que reivindiquen la categoria de l’art sequencial i busquen apropar-lo al public. Aixi mateix, compten amb la participacio d’autors i estudiosos del comic locals i amb convidats internacionals.
Catalonia is in a situation of political conflict with the Spanish State regarding its right to self-determination, a conflict that has been exacerbated in recent years by the growing demand from a part of Catalan society for an... more
Catalonia is in a situation of political conflict with the Spanish State regarding its right to self-determination, a conflict that has been exacerbated in recent years by the growing demand from a part of Catalan society for an independent state. Throughout this situation rumours have appeared in relation to events as they unfold. One of the key moments in the conflict was the referendum on self-determination, which was approved, prepared, and held on 1 October 2017, in the face of continuous opposition from the Spanish State. The tensions, uncertainties, and fears experienced by those in favour of the referendum were fuelled by rumours that in many cases were ultimately proven to be false. The present paper will analyse the rumours that emerged in relation to the referendum and the political atmosphere at that time. The study will analyse the rumours relating to aspects such as the logistics required to hold the referendum, the key figures in the process, the organizations that su...
The aim of the present article is to study the journal Cataluna: revista quincenal ilustrada (1907–1908) edited by Cels Gomis, analyse its content, determine why it lasted for such a short time and contextualise the role played by its... more
The aim of the present article is to study the journal Cataluna: revista quincenal ilustrada (1907–1908) edited by Cels Gomis, analyse its content, determine why it lasted for such a short time and contextualise the role played by its editor in context. This will shed light on the reasons why a journal created in Catalonia with Catalan authors and dealing Catalan issues was written in Spanish and aimed at an external public. In subsequent years before and after the Spanish Civil War other authors would also publish journals with the same title (Catalunya or Cataluna) in which the choice of language was also intentional.
1. Objectiu. 2. Dues generacions diferents. 3. L' Aplech de cansons populars catalanas. 4. Lo llamp y'ls temporals' i la Biblioteca Popular de l'Associacio d'Excursions Catalana. 5. La Miscelanea Folk-lorica i les... more
1. Objectiu. 2. Dues generacions diferents. 3. L' Aplech de cansons populars catalanas. 4. Lo llamp y'ls temporals' i la Biblioteca Popular de l'Associacio d'Excursions Catalana. 5. La Miscelanea Folk-lorica i les Cartas. 6. L'excursionisme i el folklore. 7. Maspons vist per Gomis.
"Interferència i cultura popular: la sensibilitat lingüística de Cels Gomis". In Imma Creus, Maite Puig & Joan R. Veny (coord.): Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Lleida,... more
"Interferència i cultura popular: la sensibilitat lingüística de Cels Gomis". In Imma Creus, Maite Puig & Joan R. Veny (coord.): Actes del Quinzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Lleida, 2009. Vol. III. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, "Textos i Estudis de Cultura Catalana, 162", 2011, p. 81-90.
El  Repertori biobibliografic de la literatura popular catalana: el cicle romantic  es una obra col·lectiva i interuniversitaria fruit de la recerca realitzada per investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, de la Universitat de les... more
El  Repertori biobibliografic de la literatura popular catalana: el cicle romantic  es una obra col·lectiva i interuniversitaria fruit de la recerca realitzada per investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, de la Universitat de les Illes Balears i de l’Arxiu de Tradicions de l’Alguer. El Repertori preten fer accessible als investigadors la informacio bibliografica i de contingut referida als estudis i les col·leccions de literatura popular i folklore de l’ambit catala, aixi com els treballs biografics i critics dedicats als seus autors i a les institucions mes actives d’aquest periode. Comprar el llibre impres  |  Llegir a Google Books
Aquesta tesi estudia dues vessants concretes del folklorista Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 – Barcelona, 1915). En primer lloc, s’ofereix un estudi biografic detallat que situa l’autor en el seu context historic i cultural i que inclou... more
Aquesta tesi estudia dues vessants concretes del folklorista Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 – Barcelona, 1915). En primer lloc, s’ofereix un estudi biografic detallat que situa l’autor en el seu context historic i cultural i que inclou el buidat de tota la seva produccio i permet resseguir la seva ideologia tenint en compte tots els ambits en els quals va contribuir (anarquisme, excursionisme, folklore, pedagogia i literatura). En segon lloc, s’aprofundeix en l’estudi d’una part concreta de la seva produccio folklorica amb l’edicio, transcripcio i catalogacio del corpus format per la seva narrativa folklorica segons tres sistemes de catalogacio: l’index internacional de tipus rondallistics d’Aarne/Thompson/Uther [ATU]; els tipus proposats al projecte RondCat: rondalles catalanes; i un sistema de generes narratius. El treball ofereix una visio completa i conjunta de la vida i l’obra del folklorista aixi com l’estudi d’una part concreta de la seva obra des d’una perspectiva des de la...
Revista d'etnologia de Catalunya 41: 117--122
"L'interès de Cels Gomis per la meteorologia popular: de Lo llamp a la Meteorologia". Caramella núm. 32 (gener-juny, 2015): 38-42.
Introduccio. Apunts biografics. La narrativa de Ramon Comas i Maduell: unes notes. La poesia de Ramon Comas i Maduell: presencia de l'element patriotic: - Era un pais. - Resistencies. - A nostra Dona de Montserrat: un poema inedit.... more
Introduccio. Apunts biografics. La narrativa de Ramon Comas i Maduell: unes notes. La poesia de Ramon Comas i Maduell: presencia de l'element patriotic: - Era un pais. - Resistencies. - A nostra Dona de Montserrat: un poema inedit. Conclusions. Apendix.
The COVID-19 pandemic has shaken to the core the daily life of the world´s population and made fundamental changes to how people relate to one another. Like all great changes, this new situation has caused a variety of reactions, and as... more
The COVID-19 pandemic has shaken to the core the daily life of the world´s population and made fundamental changes to how people relate to one another. Like all great changes, this new situation has caused a variety of reactions, and as is always the case in troubled times, people have used folklore to express their concerns and fears. This chapter analyses some of the rumors that have circulated about the coronavirus and which exemplify how people have reacted to these circumstances in an attempt to find (very often quite unlikely) answers to questions and doubts about the origin of the virus, how to cure it, and vaccines. The aim is to use folklore to show how people express their doubts and fears in the face of the changes that are transforming society and even resort to humor to relieve the tension of such delicate situations.
La trajectoria ideologica de Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 – Barcelona, 1915) mostra unes constants que son presents en tots els ambits de la seva extensa produccio, formada per articles politics, treballs excursionistes i folklorics,... more
La trajectoria ideologica de Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 – Barcelona, 1915) mostra unes constants que son presents en tots els ambits de la seva extensa produccio, formada per articles politics, treballs excursionistes i folklorics, creacions literaries i manuals pedagogics. De l'anarquisme al folklore estudia la biografia d’aquest folklorista i en reivindica la seva importancia tenint en compte tots aquests vessants, aixi com la seva trajectoria vital, que cal situar dins una epoca agitada del nostre pais, politicament parlant, pero tambe cultural, en els anys de naixement de l’interes pel folklore.
La literatura popular, entesa en el sentit que en angles es dona al terme «folk literature», representa com a minim la meitat de la literatura que es produeix en una cultura. Tanmateix, sovint no som prou conscients de la importancia que... more
La literatura popular, entesa en el sentit que en angles es dona al terme «folk literature», representa com a minim la meitat de la literatura que es produeix en una cultura. Tanmateix, sovint no som prou conscients de la importancia que te ni de l’espai que ocupa en les nostres vides. El present llibre pren com a objecte d’estudi aquesta branca del folklore, que es coneix tambe amb les denominacions de literatura tradicional, literatura oral, literatura oral popular i etnopoetica, depenent de la tradicio seguida al llarg de la historia d’aquests estudis. Mes concretament, el llibre se centra en l’estudi de la historia de la literatura popular catalana i te per objectiu explicar la importancia que ha tingut en el passat i encara te avui dia aquesta branca del saber en tots els territoris de parla catalana: Catalunya, les Illes Balears, el Pais Valencia, el Carxe, la Franja d’Arago, Andorra, la Catalunya del Nord i l’Alguer. El llibre es una obra col·lectiva en la qual hi han participat setze investigadors de diverses universitats i centres de recerca. En el marc d’aquesta col·laboracio, s’han estudiat els autors, les obres, les institucions i els projectes que han contribuit de manera decisiva al desenvolupament de la literatura popular en cadascun d’aquests territoris des dels inicis del sorgiment del folklore com a ciencia, a mitjans del segle XIX, fins a l’actualitat.
L’estudi del folklore catala ha conegut en els darrers anys un important impuls a casa nostra, i aixo ha estat degut sobretot al mestratge exercit per Josep M. Pujol tant a traves de la seva docencia universitaria a Tarragona com... more
L’estudi del folklore catala ha conegut en els darrers anys un important impuls a casa nostra, i aixo ha estat degut sobretot al mestratge exercit per Josep M. Pujol tant a traves de la seva docencia universitaria a Tarragona com mitjancant les moltes conferencies impartides i els estudis que va publicar. Des d’un coneixement profund de les teories i els metodes que el folklore ha anat forjant al llarg del temps, va saber explicar quin es el sentit que ha tingut i que te el folklore en la vida de les persones, quin ha estat el llegat dels nostres folkloristes i quines son les possibilitats d’estudi que s’obren de cara al futur. Els assajos aplegats en aquest llibre comprenen el conjunt de treballs (articles, capitols de llibre, intervencions en seminaris i introduccions) que l’autor va publicar entre 1985 i 2012 i que, pel fet d’haver aparegut en llocs de caracteristiques molt diverses, avui dia poden resultar dificils de localitzar i de consultar. En aquest llibre el lector hi trobara uns assajos clarividents i suggeridors, plens de contingut i d’erudicio, pero, a mes, escrits en un llenguatge precis i elegant que, de ben segur, sera la garantia d’una plaent lectura.
... blogspot.com>. De la mateixa manera, s'ha posat a l'abast dels assistents (i del pú- blic en general) la crònica fotogràfica del curs (formada per 200 imatges): <http://flickr.com/photos/ imaginaripopular> i dos... more
... blogspot.com>. De la mateixa manera, s'ha posat a l'abast dels assistents (i del pú- blic en general) la crònica fotogràfica del curs (formada per 200 imatges): <http://flickr.com/photos/ imaginaripopular> i dos vídeos que recullen dos frag-ments del curs (i ...
Stories of witches are difficult to catalogue because they tend to fall somewhere between folktales and legends. In the context of the RondCat project on Catalan folktales and the classification of tale types that do not correspond with... more
Stories of witches are difficult to catalogue because they tend to fall somewhere between folktales and legends. In the context of the RondCat project on Catalan folktales and the classification of tale types that do not correspond with the Aarne/Thompson/Uther (ATU) international index, this paper makes a proposal for cataloguing legends of witches collected by the Catalan folklorist Cels Gomis i Mestre (1841-1915) and published posthumously in 1987 under the title La bruixa catalana.
... de les Illes Balears); Literatura catala-na popular a les terres del Carxe: una illa idiomaticocultural a Múrcia, Vicent Brotons (Universitat d'Alacant); Recursos rondallístics en la narrativa de Maria-Antònia Oliver: tòpics... more
... de les Illes Balears); Literatura catala-na popular a les terres del Carxe: una illa idiomaticocultural a Múrcia, Vicent Brotons (Universitat d'Alacant); Recursos rondallístics en la narrativa de Maria-Antònia Oliver: tòpics i llengua, Dari Escandell i Sandra Montserrat (Universitat d ...
La ilustradora canadiense Emily Carroll ofrece en sus trabajos un muestrario bello y, a la vez, aterrador, de personajes femeninos y de monstruos (visibles u ocultos) que atraen al lector tanto por la forma mostrada como por el trasfondo... more
La ilustradora canadiense Emily Carroll ofrece en sus trabajos un muestrario bello y, a la vez, aterrador, de personajes femeninos y de monstruos (visibles u ocultos) que atraen al lector tanto por la forma mostrada como por el trasfondo que esconden. Muchas de sus historias tienen relación con el folclore, ya sea con la inclusión de elementos tradicionales, la reelaboración de personajes, la aparición de determinados monstruos o el uso de elementos estructurales que también encontramos en los relatos de tradición oral. Este artículo pretende seguir esta influencia del folclore en la obra de Carroll teniendo en cuenta de manera especial el libro Through the Woods así como los webcómics que guardan una relación más directa con los relatos tradicionales. El objetivo es ver qué elementos procedentes de la tradición se pueden encontrar en su obra y qué tratamiento y uso hace la autora.
Els dies 23, 24 i 25 d'octubre de 2019, diferents espais del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili van acollir la celebració del Congrés Internacional Literatura i Exili. Organitzat pel Departament de Filologia Catalana, i... more
Els dies 23, 24 i 25 d'octubre de 2019, diferents espais del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili van acollir la celebració del Congrés Internacional Literatura i Exili. Organitzat pel Departament de Filologia Catalana, i impulsat des del Grup de Recerca Identitats en la Literatura Catalana (GRILC) i el grup Literatura, Iconografia i Recepció de l'Antiguitat (LIRA), el congrés va acollir una vuitantena de comunicacions, tres ponències i dues taules rodones.

And 13 more

Nolla Bertran, Rut: Quin llamp de rondalles! Edició, catalogació i estudi del corpus rondallístic de Seròs. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2022, 176 p.
NOIA CAMPOS, Camiño: Catalogue of Galician Folktales. Folklore Fellows’ Communications 322. Hèlsinki: The Kalevala Society, 2021, 318 p.
Sunyer, Magí (ed.) (2019): El plaer d’escriure. Estudis sobre l’obra literària de Jordi Tiñena. Tarragona: Diputació de Tarragona, 284 p.
Un dels trets que defineixen les llegendes contemporànies és la universalitat i el localisme. Aparentment contradictoris, aquests dos elements es conjuguen de manera diversa en aquests relats que se situen en una localitat concreta i, al... more
Un dels trets que defineixen les llegendes contemporànies és la universalitat i el localisme. Aparentment contradictoris, aquests dos elements es conjuguen de manera diversa en aquests relats que se situen en una localitat concreta i, al mateix temps, se'n poden trobar versions (molts cops gairebé idèntiques) en in-drets allunyats geogràficament entre ells. Per aquest fet, els estudis sobre rumors i llegendes contemporànies d'un territori concret no només resulten interessants per als acadèmics o estudiosos d'aquell indret (o país), sinó que investigadors d'altres llocs també poden trobar similituds amb les seves pròpies versions. Des de Tartu ens arriba aquest volum que recull articles sobre rumors i llegendes que Eda Kalmre, del Department of Folkloristics de l'Estonian Literary Museum, ha publicat durant més de vint anys. 1 La novetat del volum rau, d'una banda, en la sistematizació dels estudis presentats i, de l'altra, en el fet que el llibre es presenta traduït íntegrament a l'anglès. Aquest darrer fet no és menor, ja que això permet, precisament, que investigadors d'arreu del món puguin conèixer les versions dels rumors i de les llegendes difoses a Estònia en aquest període que l'autora inclou en aquesta selecció de la seva producció acadèmica sobre aquest tema.
Ressenya del llibre Adelaida Ferré i Gomis, folklorista: l'art de brodar rondalles, de Laura Villalba (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2019).
A tots ens han explicat històries, sovint inquietants, que començaven per «Un amic m'ha explicat que…» o que acabaven «Això li va passar a l'amic d'un conegut meu». Una de les particularitats d'aquests relats és que resulta impossible... more
A tots ens han explicat històries, sovint inquietants, que començaven per «Un amic m'ha explicat que…» o que acabaven «Això li va passar a l'amic d'un conegut meu». Una de les particularitats d'aquests relats és que resulta impossible trobar-ne l'origen (l'amic en qüestió sempre remet a un altre amic, i així fins que se'n perd la pista). Una altra és la seva adaptabilitat: podem localitzar una història en un indret que ens resulta proper (el nostre barri o ciutat) o bé a l'altra punta del món, seguint els mateixos paràmetres narratius. Ja fa uns anys que aquest tipus de relats va captar l'atenció dels folkloristes com a matèria d'estudi, però també d'especialistes d'altres àmbits (com el cinema, la literatura o la publicitat), que els han adaptat i utilitzat segons els seus interessos. El llibre que ara ens ocupa té en compte aquestes dues vessants: es tracta d'un estudi rigorós de les llegendes urbanes tractades com a gènere folklòric però sense oblidar les ramificacions que aquestes històries tenen en altres àmbits.
This volume contains a selection of three translations of articles by Josep M. Pujol (Barcelona, 1947–2012), one in each of the three areas that he defined to characterise his work in the field of folklore: the theory of interactive... more
This volume contains a selection of three translations of articles by Josep M. Pujol (Barcelona, 1947–2012), one in each of the three areas that he defined to characterise his work in the field of folklore: the theory of interactive artistic communication; the history of folklore studies and folk literature; and folk narrative. The three articles give a taste of the important contributions he made to the study of folklore, and which have been studied and contextualised by Carme Oriol in the introduction that precedes the three texts. This edition also includes the complete folkloric bibliography of Josep M. Pujol in chronological order, with all the references.
El Repertori biobibliogràfic de la literatura popular catalana: el cicle romàntic és una obra col·lectiva i interuniversitària fruit de la recerca realitzada per investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, de la Universitat de les... more
El Repertori biobibliogràfic de la literatura popular catalana: el cicle romàntic és una obra col·lectiva i interuniversitària fruit de la recerca realitzada per investigadors de la Universitat Rovira i Virgili, de la Universitat de les Illes Balears i de l’Arxiu de Tradicions de l’Alguer. El Repertori pretén fer accessible als investigadors la informació bibliogràfica i de contingut referida als estudis i les col·leccions de literatura popular i folklore de l’àmbit català, així com els treballs biogràfics i crítics dedicats als seus autors i a les institucions més actives d’aquest període.
La literatura popular, entesa en el sentit que en anglès es dóna al terme «folk literature», representa com a mínim la meitat de la literatura que es produeix en una cultura. Tanmateix, sovint no som prou conscients de la importància que... more
La literatura popular, entesa en el sentit que en anglès es dóna al terme «folk literature», representa com a mínim la meitat de la literatura que es produeix en una cultura. Tanmateix, sovint no som prou conscients de la importància que té ni de l’espai que ocupa en les nostres vides. El present llibre pren com a objecte d’estudi aquesta branca del folklore, que es coneix també amb les denominacions de literatura tradicional, literatura oral, literatura oral popular i etnopoètica, depenent de la tradició seguida al llarg de la història d’aquests estudis. Més concretament, el llibre se centra en l’estudi de la història de la literatura popular catalana i té per objectiu explicar la importància que ha tingut en el passat i encara té avui dia aquesta branca del saber en tots els territoris de parla catalana: Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià, el Carxe, la Franja d’Aragó, Andorra, la Catalunya del Nord i l’Alguer. El llibre és una obra col·lectiva en la qual hi han participat setze investigadors de diverses universitats i centres de recerca. En el marc d’aquesta col·laboració, s’han estudiat els autors, les obres, les institucions i els projectes que han contribuït de manera decisiva al desenvolupament de la literatura popular en cadascun d’aquests territoris des dels inicis del sorgiment del folklore com a ciència, a mitjans del segle XIX, fins a l’actualitat.
Mirades i estudis des de la Setmana del Còmic de Tarragona és un compendi de textos amb dos denominadors comuns: el còmic i Tarragona. El primer vertebra el contingut de tot el llibre, amb capítols que tracten aspectes diversos (autors,... more
Mirades i estudis des de la Setmana del Còmic de Tarragona és un compendi de textos amb dos denominadors comuns: el còmic i Tarragona. El primer vertebra el contingut de tot el llibre, amb capítols que tracten aspectes diversos (autors, personatges, sèries...) però que comparteixen la passió (i la mirada amb esperit crític) pel món de les vinyetes. El segon, Tarragona, respon a la unió amb el primer gràcies a les jornades d'estudi de l'art seqüencial organitzades per Delirópolis i celebrades entre els anys 2008 i 2019, en les quals cal emmarcar bona part del contingut del llibre. D'aquesta manera, es pretén compartir l'estimació pel còmic, alhora que reivindicar-ne el seu estudi, alhora que es deixa constància de l'activitat realitzada a Tarragona aquests darrers anys. Tot plegat amb la intenció d'obrir la mirada del lector vers l'apassionant món de les vinyetes i de servir d'estímul per agafar (o reprendre) la lectura d'aquest mitjà artístic que tantes bones estones ens ofereix i tantes coses ens pot aportar també des d'una mirada acadèmica.
La trajectòria ideològica de Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 – Barcelona, 1915) mostra unes constants que són presents en tots els àmbits de la seva extensa producció, formada per articles polítics, treballs excursionistes i folklòrics,... more
La trajectòria ideològica de Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 – Barcelona, 1915) mostra unes constants que són presents en tots els àmbits de la seva extensa producció, formada per articles polítics, treballs excursionistes i folklòrics, creacions literàries i manuals pedagògics. De l'anarquisme al folklore estudia la biografia d’aquest folklorista i en reivindica la seva importància tenint en compte tots aquests vessants, així com la seva trajectòria vital, que cal situar dins una època agitada del nostre país, políticament parlant, però també cultural, en els anys de naixement de l’interès pel folklore.